Ja tornen les professons.

Aquest any amb la gran pujada dels carburants, i degut a la crisi galopant que tenim al damunt, no sé si també tindrem cues a les carreteres del nostre paìs. perque com ja deia l’any passat, són com unes profesons lentes i enguniosses, que es fan tots els anys per aquestes festes de Pascua.

Encara que es molt incòmode, fer les esmentades professons, a mi m’agradaría que en hi hagués, com sempre. Només que sigués no per perdre el costum. Y perque també vodríe dir, que la gent, totes les perssones, podríen fer les seves merescudes vacances, estiguin o nó a les llistes del atur. O agotats tots el recursos. Tant l’hi fà.
Sortir de les grans ciutats i anar a escampar la boira, a la montanya o a la platja, es un petit premi que el duríe de costejar la Segurat Social. Ves a saver quantes malaltíes s’estalviaríen de guarir i pagar-ne les consecuencies. Algú els hi tendría que fer veure que són mes costosos els dies d’hospital i metges, que una sortida ara, per gaudir dels efluvis primaverals, que tan animen a tot-hom.

Ves, mirat d’aques manera no em sembla pas tan dolenta la idea. Tots tenim dret, a fer-les, i els treballadors de mes baixa categoría social, més que ningú. perque com el món sencer, no ignore, que s´ón ells que aporten més, perque els afortunats puguin gaudir de l’any sencer de festa. Sobre la base de la justícia social, tendríe que ser com ho dic.