Avisats com estàven pels homes del temps de les televisions, i els diaris, només en va caler sortir al balcò, per veure-la. Grossa, lluenta, quasi es podie tocar i desprenie tanta llum, que, molts pobles y ciutats es podíen estalviar l'enllumenat dels carrers, per poder pasejar, o caminar pels carrers. Millor encara pel camp i per la neu.
Canvi de solstici i primavera al canto. Si, sí ja la tenim aquí, i avui es coneix moltíssim amb la temperatura, i el sol també ha guanyat en claror. Esperem que tal com diuen les dites populars, els canvi en aporti, una nova il-lusió de viure, mes ganes de sortir, i mes predisposició al treball i al ajud als demés, no salament, amb la feina manual, sinó també en rialles, que van molt bé per guarir els estats d'ánim, mes decaiguts. Bon hivern austral, a aquells que el comencen.
3 comentaris:
Sí, estimada Montserrat, aquí en Valencia la luna era inmensamente preciosa, ya lo es siempre en luna llena, pero ayer era una pasada.
Con ternura.
Sor.Cecilia
La lluna estaba tan aprop que es podía tocar! preciosa la lluna, y el sol, les teves paraules i la primavera. Petons.
La verdad es que lunas así a uno le hacen más alunado.
Besos.
Publica un comentari a l'entrada