SI LA CADELERA RÍU, EL FRED ES VÍU...

I aquest any la Candelera, ha rigut molt i fort. Perque el dia de la Candelera és un dia històric pel que fa el fred a Catalunya. Un dia que tohom recorde: bueno, el recorden tots aquells que tenim seixanta anys o més. El 2 de febrer de 1956, va fer un fred tan impresionant, que ha quedat en la historia de la Meteorología, com el pitjor que es recorde desde que es es mesuren i controlen les temperatures.
Les cases amb prou feines tenien calefacció i aigua calenta, i bufave un aire glaciar que, no es podie viure, sinó a la vora d’una bona estufa de llenya, i amb bon tiratge. No es podíe treballar fora de casa. Es van reventar les canonades de totes les cases, i va fer verdaders desastres en els boscos, els camps de cereals, i fruiters, en general. Tot va quedar quiet i parat. Els automòvils també ho van pagar car. Sort que no en teníen massa gent, i els que els tenien els guardaven als garatxos, ben parapetats. Peró el que va quedar la nit a la intemperie, sense anticongelant, que segurament encara no s’havíe inventat, va fer esclatar tots els radiadors.
Des de aquell dia en totes les llars es van pendre mesures dràstiques en quan al les portes i finestres. Ere imprescindible que tanquèssin bé, sense escletxes, i les finestres amb finestrons, perque com es facil d’endivinar els dobles vidres que ara tenim, llavors ni s’en sentíe a parlar. Es posiible, que encara no s’haguèssin invetat.