La casa adornada amb flors naturals o plantes verdes exòtiques, es sens dubte, el que m’emplene, i que trobo més bonic. I el que m’agrade més encara són les flors del camp que de vegades vaig a cercar a la montanya. I allà es troben vedaders tresors. Flors que ni les havies vistes mai, apereixen darrere un altre matoll, i et quedes sorpresa, i esmabadada, contemplant tanta bellesa. En hi ha de minúscules que només apropant el zoom de la cámara es poden admirar amb tot el seu esplandor.
Quan faig aquestes petites sortides, no em descuido mai la càmara, i puc plasmar al moment, tot el seu color i característiques.
No voldria menysprear tots els demés pongos i cuelgos. Perque sóc molt aficionada a les pintures, a les ceràmiques i a la fotografia. El problema el tinc, quan he d’encabir en algun lloc una nova adquisició o regal. perque, tot és plé.
I es que descuidava de dir un altre punt. Com que sóc d’una generació que a la escola ja ens ensenyaven a cosir, brodar, fer boixets, fer punt i demés... també guardo molts calaixos amb les coses que vaig fer pel meu aixovar, i pels dels petits, i que ara tenen un valor afegit pel temps i perque ningú sap ni cosir un botó.
a les meves nétes grans, els hi fa molta gràcia que tot allò pugui estar fet a mà. I pregunten: D’on treies el temps padrina? per fer tantes virgueries?
Sempre els hi contesto: Vaig començar de molt petita, i duranat molts anys no teniem ni tele ni ordinador, que són, en definitiva, els que ens prenen ara el temps, i encara en voldrien més.
3 comentaris:
Bon diumenge
M´agrada molt que posis fotografies.
Saps alegran molt el blog.
I si les hes fetes tu més encare.
escoltan la radio es feien labors.
Bé ara es poden fer també escoltan la Tele i aixecan la vista de tan en tan.
Una abraçada, Montserrat
És cert, l'ordinador i la tele ens roben un temps meravellós que abans dedicaven a labors i manualitats a la vegada que estàvem acompanyat de la família. Ara hi som com a tontos davant de caixes quadrades perdent moltes hores de xerrameca familiar i sense aprofitar les grans meravelles de què són capaç les nostres mans de realitzar. Cada dia som més autòmats i amb menys interès per aprendre.
Pues yo, sigo haciendo labores, me gusta el ganchillo, el punto de media, bordar, los bolillos y sobre todo diseñar, cortar y hacerme mi propia ropa, soy feliz, dejo el ordenador que es mi arma de trabajo, mis pinceles y como no me gusta mucho la "tele" mientras la "veo" hago mis labores, de esa forma no me duermo y hablamos mi marido y yo, un poco más.
Me gusta decorar la casa con cosas naturales, buscar en el campo toda clase plantas autóctonas, ya ves así disfruto.
Besos
Publica un comentari a l'entrada