dimarts, 15 de febrer del 2011
DELS AMORS PERDUTS
Que s’en han fet de les il-lusions?
On sòn aquells somnis de joventud?
Perque m’han deixat a la vora del riu?
El riu que baixa, esmolant pedres,
arrancant llavors i herbes del voral?
Perque, quand hi penso,
em tremola l’ànima, i una llàgrima,
inoportuna i melangiosa, que
vese els meus ulls, en un plor incontingut,
cau sobre l’aigua dolçament,
Perque el riu també s’endú la sorra,
el rui que ara ja no es net.
que prend les deixales del seu camí,
i les porte amb el sèu cabdal,
arrossegant-les cap al mar.
I també els meus plors....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Montserrat:
Tan la poesía com la fotografía son magnífiques.
El riu del temps tot s´ho emporta.
Reb una abraçada, Montserrat
¡¡¡¡Magnifico!!!! Simplemente eso.
Besos poeta
Publica un comentari a l'entrada