L'ORXATA DE XUFLA

Es com una ritus; asseure'm en una terrasa amb la familia o alguna amiga, i pataplam: Una orxata de xufla, Sisplau. Que resulte que encara no en hi ha? , que ja s'han acabat?, que es que ells no en tenen mai? doncs m'envaig a una altra terrassa, tan feliç. Els meus acompanyants sempre m'ho critiquen, vaja dona, no vindrà d'aquí. Demana un granitzat, de llimona, que també refresque molt. O potser un suc de taronja natural. Però la meva decisió es inapelable, i tan bon punt arribe l'estiu i les calors, a mi només m'apeteix: la horxata de xufla. No se perqué, tampoc ho vull esberinar. M'agrade molt i pagant tinc dret a demanar el que vulgui. O nò? Ya sé que no hi tenen cap obligació de tenir aquest refresc, i si no el tenen, no m'enfado pas, seria ridícul. Simplement vaig alla òn en trobi.
I es que aquesta llet de la xufla, exprimida i ben fresca amb el seu toc de sucre, i aigua, es una deliciosa beguda procedent del país valencià, i que em torne boja.
En les geladeries es de consum obligat i la fabriquen ells, La fan molt bona, encara que té un inconvenient: la data de caducitat. Es de febricació diaria, la del dia anterior no sé s'hi s'aprofite.
Enfí, que quand pugui m'escapo a pendre una orxata, que es la meva beguda super apreciada de la calor. La que es ven amb supermercats, mai es igual, però jo la compro per casa.
Els que em coneixen saven que no bec d’altra cosa, i que la feine es meva per demanar quelcom per beure, quand no es temporada. No prenc cervesa, ni refrescos de cap mena, ni cafés, ni tallats, ni vermouths, ni jeressos, res. Si he de fer gasto demano una ampolla d’aigua natural, sense gas.