LA ADOLESCENCIA, UN MOMENT DELICAT

I no es pas que em recordi de la meva, de adoslescencia, que ja m'agradaríe, però, sí que es una época rara, un moment en la vida del nois i les noies, que semble que no siguin ells. Que només cal mirar-los a la cara per veure, els canvis tan sobtats que presenten. El nás més inflat va agafant una altra forma, i segur que ells ho noten, perque tot sovin entren a mirar-se al mirall, i ara es pentinen cap amunt, cap al costat, o amb un recollit. L'acné sempre present, tampoc els ajude a veure's bé i busquen remeis (que no hi són), a la farmacia, entre els companys, i fan mil provatures. Els canvis fisiològics, son importats, pero el canvis mes significatíus i els més feixucs per tots, es el canvi de caràcter, de menera de ser i d'actuar. Hi ha llibres de psicólogía especialitzats per saber a fons que és el que hi pase per el seu caparró estimat. (En aquest moments tinc tres netes, que pateixen aquesta disfunció).
Tots parlen de la importancia tan gran que tenen aquestos dos o tres anys que dure la situació. Es un moment molt delicat, per el despertar al sexe, per voler raonar com una persona adulta i no tenir els coneixements ni la experiencia, per voler ésser diferents als demés, per voler reinventar la vida, a la seva manera. I creuen que els demés son tontos, que no saben rès de rés.
Per lo tant els que estem al voltan séu, hem de pendre molta paciencia, engullir molts gripaus i intentar trobar aquell punt just d'equilibri entre passarse i no arribar. el famós estira i afluixa, i sobretot no perdre mai la calma. Els fa molta falta seguretat i els grands i els que més els estimem, hem de fer els posibles per proporcionar-los'hi, i no tenir en compte les exigencies absurdes i el capricis que de cop i volta, els fan canviar d’opinio, i fent pensar a tots que están una mica majaras.
No cal espantar-se. Han de madurar i ho faràn degudament si els hi ajudem.