L' ENVEJA

Aquesta n’és una paraula odiosa, pero està tan al ùs, que a pesar de ser més vella que els temps, y tan antiga com la mateixa humanitat, ES pot explicar d’ella que es coneix com el més abominable dels set pecats capitals i la causant de molta part dels altres sis.
Estem devant doncs, d’una falta que canvíe les persones. que els ennuvolela vista, que els torne avars, que els fa cometre les mes grans atrocitats que es puguin donar a la vida. Els fà ruïns, petits, i menypreables.
I ningú està exent de partir-la alguna vegada en el séu caminar per aquest món.
Es troben molts éssers, que si no estèssin dominats per aquest vici, serien unes ànimes excel-lents. Una veïns, amics, familiars, coneguts en general, que si no fòs per la enveja que els domine, es podrien explicar coses d’ells realment notables.
Però la enveja, la ditxosa enveja dels bens del altre, de la situació que gaudeix, un tercer, fins i tot de la bondad d’un amic proper, els malmet. Encara que ho portin amagat, molt i molt disimulat, no hi ha res a fer. A la curta o a la llarga, sortirà el llop que porten dintre, i s’haurà acabat el broquil.
En totes les jerarquies hi és també present. El la política, portser, és òn es trobe sempre present. I en l‘ambient de les finances. I massa sovint també s’ajéu amb les famílies i entre germans.
Ens caldríe a tots, ser conscients d’aquesta plaga que tenim instal-lada entre nosaltres, i saber-nos-la, espolsar del damunt. Molt hi gauanyariem. Ho tendriem que intentar. I si ho aconseguissim, llavors podriem ben dir que la fam, les guerres, i fins i tot les malvestats naturals, serien molt més petites o desapareixerien del tot.