dilluns, 19 d’abril del 2010

ELS FUMS DEL VOLCÀ ISLANDÉS

         ELS FUMS DEL VOLCÀ ISLANDES
Cada dÍa en coneixem una de nova, i el nùvol que ha paralitzat mitg Europa, n’es una d’elles, I de les més estranyes.
Jo no ho havía vist mai una cosa semblant: Un fum que no es toxic, que no contamine, però que impedeix volar als avions, perque comté un pols corrosíu que penetre dins els motors, i els fa parar en plé vol. Un perjudici gran per moltes companyíes aéries que han hagut se suspendre els vols i ademés indemnizar i apaibagà als desesperats viatgers, que no es pas cosa fácil. I per el que es veu, no es un problema gens petit ni i de poca importancia, nó. Podriem estar una semana ben bona a sinò més.
Un altra vegada els caos dominarà, i sort que desprès de la desgracia, no s’ha produit cap víctima.En principi semble que acabará sent un problema econòmic, però de grans proporcions.
Aquest enrenou desconegut fins ara, ens porte a pensar seriosament, que hi ha quelcom que no marxe. No se sap si vé de dalt, si vé d’abaix, si son bruixots, si son chamans, o les forces de la Natura totes juntes, que ja fa temps que ens donem tota mena d’esurts. Ara vé: l’home  a través dels segles ha desmostrat que se sap sortir de tot. Per la seva inteligencia o el més gran encara, instint de supervivencia, el fa rumiar, estudiar la manera de enfrontar-se amb l’enemic de torn, i per fí guanyar a les forces quasi sobrenaturals que, es van presentant ciclicament, i que sempre hem anat vencent. Perqué doncs ara tendríe que ser diferent aquesta vegada?

13 comentaris:

Myriam ha dit...

Espero que se solucione este lio de los vuelos y de los aeropuertos pronto.

Por las dudas tengo ya lista mi alfombra voladora, que es más cómoda que la escoba...

Besos

Montserrat Sala ha dit...

Muy bien pensado amiga Myr. So nota que eres una mujer de recursos. Gracias por tu sinpático comentario
Besos

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

El que més amb preocupa es la gent que está malalta i aquests incidenst els hi hagin alterat encara més la seva salut.

Les persones que neccessitavan estar en un lloch per coses precises i urgents.

Si només fossin vacances esgarrades, no tindria la cosa tanta trascendencia.

Molt bona l´entrada.

Una abraçada tocaia, Montserrat LL.

montse ha dit...

La Natura que ens recorda la força que té i els misteris que guarda.
Totes aquestes manifestacions haurien de conscienciar al món, perquè se li tingués el respecte que li debem.
Aprofito per saludar-te i enviar-te una forta abraçada.

Norma ha dit...

Tú entrada me hace reflexionar, el hombre deberia tener más respeto por las fuerzas de la naturaleza. Siempre Hubo desde que el mundo se mundo, desastres naturales. Tal vez no se sabía tanto como ahora. Los medios HACEN su trabajo, lo importante no entrar en pánico para poder pensar.
Un abrazo.

Unknown ha dit...

Els avions no m'agraden molt. Els faig servir el menys que puc. M'agrada viatjar en vaixell. En tren. En cotxe. A peu.
La natura te cops amagats que ens demostren a diari que malgrat els avenços la humanitat depèn del bon temps per mantenir una bona cara.
Que petits que som Montserrat. Que petits e insignificants.
Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera: NO se sabrà mai, tot el mal que haurà fet tot aixó. Histories personals, greus, negoscis fallids, trabades d'amics llargament esperades etc etc.
Una abraçada d'òs.




Montse Subirats: Moltes mercés per la teva opinió, sempre certera y mesurada. Una abraçada ben forta




Norma: Ja veo que poco a poco, vas entendiendo el catalán.Te voy a mandar un título de lectora predilecta, porque te lo mereces. de veras y no olvides que yá sabes una lengua más. Categoría!




Jan Puerta: Els avions son un mitjà de transport, imprescindible en els nostres dies, en agradi o nó. Però veritat és, que le tren o el vaixell, són molt més relaxants.
I de petits en som molt, amic Jan, jo també ho veig així. Una salutació carinyosa.

Anònim ha dit...

Como he oido hoy en la radio:

es preferible estar abajo queriendo estar arriba que estar arriba queriendo estar abajo....
aunque parezca un lio de palabras se entiende muy bien...

Toda medida de precaución en aviación es necesaria...

Asun ha dit...

La naturaleza nos viene dando avisos últimamente con mucha frecuencia. Deberíamos escucharla con más atención.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna Jorba: Dessde luego que lo entiendo, pero toto se và poniendo tan difìcil que no se donde vamos a llegar. Gracias guapa por tu comentario

Montserrat Sala ha dit...

si la Naturaleza, va avisando un i otra vez, pero qien le hace caso? Muchas gracias por tu opinión amiga Asun

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Si querida, las fuerzas de la naturaleza son inmensas, las olvidamos y luego pasa lo que pasa, también nos hemos acomodado a lo fácil y rápido y ya no sabemos vivir sin ello, reflexión ¿nos hemos parado a pensar como se vivía antes?

Besos

Montserrat Sala ha dit...

Este es el quid de la cuestión, querida amiga.
si reflexionamos, veremos que no hemos adelantado gran cosa, aunque a costa de muchas comodidades, nos estamos carganodo el habitat, tan imprescindible para todos.
Saludos Higoraca.