UN ALTRA QUE NO ME L'ESPERAVA

Aquest mÓn dels blogguers, no deixe de sorpèndre’m. Sempre l’havia vist imparcial, directe, lliure i tothom que dongués amb educació le seves opinions, ere acceptat per tots o quasi tots. La selección es feie de manera natural, Es trobaven temes que no eren del teu interés, i les deixaves passar tranquilament, d’altres que es feien adictes i als que tu tornabes la visita per cortesía, o al revés. I tots tan amples.
Es un joc, en el que sense voler´ho et confeses poc a poc i vas despullant els teus sentiments, amb sinceritat, perque es creen un vincles d’amistad que ningú espera en un primer moment.
Però ara les coses ván mes enllà. En ni ha que volen seleccionar els seus seguidors, i només s’els pot llegir o seguir, si rebs un invitació personal del autor.
Fins aquí podiem arribar!!!! Es una auténtica discriminació, una puntada de peu als punts més sensibles, i ademés una incongruencia. Perque si vol comunicar-se nomes, als que són de la seva colla, de gent amb titulitis, que pensi que a Internet mateix hi ha d’altres sistemes més privats, i utilitzan-los no cal donar pel cul a ningú. I perdonéu, peró es que estic molt enutjada. Aquest senyor deu ignorar segurament, que la sencillesa no està pas renyida amb la gent més encumbrada intelectualment i que tots ens necesitem i ens complementem.
La prepotencia no và amb mí, i aquesta persona ha demostrat tenir-ne molta. Per lo tant vull dir personalment que em penedeixo d’haver caigut en la trampa i escriurl-li, tal com va proposar. Soc només una antiga mestra d’escola, ara jubilada, que he ejercit poc, per les circumstàncies personals del moment, pero que educació no m’en manque, cultura tampoc, i sobretot el que tinc es molt pundonor.