LES FESTES VAN PASSANT

Doncs sí, Ya queda molt poquet perque aquest gran enrenou de les festes de Nadal, hagi passat. A la meva Posetia ja li van caient les seves fulles tan vermelles i ufanoses; el vesc i el grèvol van canviant de color: l’arbre s’ha enmustiat i tothom ja es tip de torrons, canelons i caldos grassos.
Ha estat molt maco i hem tingut ocasió de parlar amb gent, que feie temps de no en sabiem rès, hem acollit a casa molta família i a nosaltres també ens han obsequiat. com calíe allà òn hem estat. Perfecte. ens queda la Festa del regals. Volia dir, el dia dels Reis del Orient. Però ja ara tots tenim el cap a d’altres coses. No sé perqué
Pressa per endresar els cuatre trastos que hem colocat per tot casa, rentar i embolicar bé les figures del Neixement, les espelmes els llaços les campanetes, i tot l’arsenal de trastos inùtils, pels demás dies de l’any. Al Desembre vinent amb l’il-lusió renovada, hi tornarem. Colocarem, de nou aquestes boles brillants, en un altre lloc, distribuïts d’una altra manera, però, i el ritual tornarà a posar-se en marxa, que és com ha de ser. Son les tradicions. A cada país les seves, però sempre, tradicions ancestrals, i estimades.
Mes o menys pase així amb tortes les coses de la vida. Es un començar i acabar continu.
Poques vegades hi ha alguna cosa nova que no haguem fet i vist avans. I si hi és, malpensem, perque igual és quelcom no conveient ni aconsellable.