Cada día en hi ha mes. Passejant pels carrers de qualsevol poble o ciutat, només es veuen a questos lletreros, penjats de les finestres o balcons. Que lluny queden els temps, en que les busties eren plenes de papers demanant habitatges que es pagarien suposadament al comptat. “compro pis per aquesta zona”. I ere veritat, la gent buscave cases, solars i totxos com fossin per revendre’ls pocs dies desprès, i fer-se amb uns guanys indecents.
Eren molt hábils, fins i tot els no profesionals . Senyores de una certa edat i un cotxet, s’hi dedicaven amb força encert. I joves que deixaven els llibres penjats, per dedicar-se al negoci més lucratíu del segle.
Però ves per ón, la gallina dels ous d’or, s’ha mort. O l’han matat, però ja no hi és. Crec que no n’hi haurà pas cap més d’igual. Guapa, pomposa, grassa i lluenta s’en anat. Hi ens ha deixat una crisi i un atur galopant, que vés a saber quand s’aturarà. El meu amic Ciriac diríe: “qui tot ho vol tot ho perd”, pero no s’ajuste massa a la realitat. La meva mare ho diríe millor: “totes les masses fan mal”, I es que les economies i el model de societat en la que estem inmersos, no es pas la que deuríe d’ésser, El consum sense mesura, no solament ens ha portat aquí, osigui a les butxaques buides, sinó que per mes inri estem destroçant el planeta. Els nostres hereus ho pagaran pròu car, si entre tots, no hi trobem remei.
Una solució que no solament l’han de buscar les autoritats pertanyents, es cosa de cadasqú, i responsabilitat de tots, perque tots hem contribuit a escanyar aquesta gallina metafórica. Més austeritat i menys brillantina. I sobretot un consum responsable.
6 comentaris:
me gustó eso de que la gallina de los huevos de oro ha muerto o la han matado. Tienes razón, la responsabilidad dentro de la sociedad es de todos.
Cuidemos al medio ambiente, cuidemos al hombre, cuidemos la vida, cuidemos al planeta.
Los políticos dónde están?, sabes cuántas veces me hago yo esa pregunta, en todos lados es igual. Besos.
Me admira por lo bien que me lees. gracias Norma por tu esfuerzo i gracias tambien por seguir en mi parrilla. Muchos besos
Muchas gracias por tu comentario. Siempre tan amorosa conmigo!
BESOTES Y BUEN JUEVES!!
PER FI MONTSERRAT: T´HE TROBAT!
NECESITAVA LLEGIRTE.
UNA ABRAÇADA. MONTSERRAT LL. V.
Tens tota la rao en l'anàlissi que fas de com ha anat el tema de l'habitatge i tota la crisi que ha generat quan la construcció s'ha parat.
I sobre el mediambient, jo penso que si Tots (ho posso amb majúscula perquè aquest tots englobi a tothom) ens concienciem i posem el nostre granet de sorra, el futur potser no serà tan desastròs com es preveu...Vull mirar-m'ho amb esperança i il.lusió, perquè sinò em fa massa mal pensar en el demà dels que estimo.
Una abraçada i bon cap de setmana.
Gracies Montses per les vostres petjades, que m'esperonen i em fan pensar.
Publica un comentari a l'entrada