divendres, 21 de gener de 2011

UNA BRUSA DE SEDA.



Ja fa algún temps que em van regalar una brusa de seda natural. Aquesta tela te un títol molt ostentòs, i semble un luxe faraònic, pero des de que la Xina, s’ha posat al dia en els sistemes de producció industrial en cadena i ha incorporat tots els avenços, propis i al-liens, la seda ha deixat de ser un caprici car, per ser un producte de consum, i que pot tenir qualsevol mortal amb la butxaca sense besar.
Però, hi ha una cosa que em crida l’atenció: Es que ara hi ha mes cucs que avans? Es que ja no els alimenten amb les consabudes fulles de morera?. Es que desgavellen el fil a màquina? perqué una cosa que avans ere feta tota a mà i amb una delicadesa fora de tota dubta, no m’explico com ara en surt tanta producció que ha fet baixar els preus quasi a la meitat.
La meva brusa que ya fa uns anys que tinc, de corte clasic i estampat molt discret, m’agrade. Té una característica que no té cap altra tela: Es molt fina però escalfe com si fos una peça gruixuda. M’hi sento mudada sempre que me la poso, i la veritat es que té una suavitat que s’aprecíe al primer cop d’ull, i el que la mire ho perceb. Amb un colleret de perles de colors, llarg i finet, crec que estic fins i tot guapa.
Ja ho deia en una altra entrada de fà temps: El sentirse bé, el saberse ben arreglat, o ben vestit i pulcre, ayude molt a vencer les males estones, i a fugir dels pensaments inadecuats.

1 comentari:

Jan Puerta ha dit...

La Xina, te plantacions immenses de moreres. Milers i milers de hectàrees. Totes les fulles se les cruspeixen milions de cucs. Però també tenen la tecnologia per fer seda artificial. No es pas seda però te un tacte semblant.
Fa uns any, havia un refrany popular que deia: Or del que va cagar el moro. Ara haurem de dir el mateix del xines llest.
Un abraçada.
Conserva la roba d’abans. Es mes pura.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA