dijous, 27 de gener de 2011

BARCELONA, CIUTAT DE DISSENY.






Ens han volgut vendre la moto i penso que ho han aconseguit. Aquesta marca, no serveix de gaire, pero algún slogan hem de inventar, perque s’ens faci una mica de cas.
El modernisme ens va precedir a primers del segle passat. No sé que és el que va ser primer si l’art decó frances, o el modernisme català, però en tot cas, aquell es va donar una fortuna i prestigi del que encara ara en cobrem bones rendes.
I que cal esperar del diseny? L’aeroport, que en és una bona mostra, és preciós, però molt poc practic. Tan si vas a sortir com si hi entres, et fas un tip de caminar, que quedes axafat per tot el dia. Dels fanals del enllumenat public, macos i diferents, però no fan llum. Els bancs de la via pública, una altre cas típic. Admeten singulars formes, i els disenyadors s’hi volen lluïr al maxim. Ho aconsegueixen pero a no s’han adonat que cal reposar l’esquena al mateix temps que les cames.
Tindrem que secrificar lo cómode per lo estètic, ja ho veig, i a lo millor es el qué fa falta mer millorar la imatge de la ciutat.
L’inconvenient mes gran que jo li trobo es que quan aquesta obra envellirà. serà només un munt de xatarra, sense cap utilitat i de difícil reutilització.
El temps té sempre la última paraula, i com amb tot passe, ens treurà de dubtes.

2 comentaris:

Eastriver ha dit...

Lo ideal seria que comoditat i estètica anessin de la mà, està clar. De moment, però, ja celebro que ho facin una mica bonic i qu no es limiten a fotre ciment per tots els racons... la estètica sempre present, que ens fa la vida més agradable.

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Todo tiene que ir unido, pero es bonito poder ver algo distinto, cada región, autonomía, cada lugar tiene su forma de hacer las cosas, pero no tengo que decir que siempre Barcelona ha ido en cabeza, mal que le pese a nadie, tengo ganas de pasear por ella, recordar mis andanzas por la calle Balmes, las Ramblas, tan distintas a las de ahora, la plaza de Cataluña, el Tibidabo y su avión, dando vueltas para ver desde el cielo como bien decíamos los niños, nuestra ciudad.
Barcelona de mis amores, coger la golondrina y navegar hasta el rompeolas, tantas y tantas cosas que llevo dentro...
Bueno, besos que no quiero...

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA