dijous, 13 de gener de 2011

JUBILAR-SE MES TARD




Anem a pams. Jubilar-se al 67 anys, la primera vegada que ho vaig sentir, s’em van posar els pels de punta. No m’ho podia creure! Amb tos els casos que s’escolten de gent que mor sense haver pogut cobrar ni una cuota de jubilarció, encara hi hauríe més casos. Pobres de nosaltres! Estava esfareïda.
Però afortunadament, les coses no anirán així. Els treballadors que per diferents motíus no han treballat fins als trenta o quanta anys, que han tingut una vida laboral molt curta, aquestos no es podran que jubilar fins al 67 anys, pero de cap manera els que ha cotitzat 35 anys o més. I encara s’hi anirán incorporant molt lentament. Osigui que els primers que cobrarán les seves pensions amb la nova llei aplicada, ho farán només als 65+ un més, la segona tongada, 65+ dos mesos. i així succesivament
Tenim que pensar, que tant com estan les coses ara mateix, hi ha persones que amb un vida laboral de 15 anys, passem a cobrar el 100% del sou, i d’altres que han cotitzat 45 anys rebin el mateix tracte. No es pas just.
Un cop passades les vaques grasses, es raonable que els recursos es reparteixin mes equitativament.

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola amiga meva:
Son coses de poc seny.
Mira fa uns anys van prejubilar a persones amb 50 y pico d´anys,provocant depresions i malaltías.
Que va pasar doncs que les persones amb experiencia, no s´atrevien a ensenyar massa els joves que feian practicas, sense cobrar, perque no els hi prenguessin al lloch de treball.
Després les persones que ja portaven traballan, posemi 30 anys i predien la feina, està clar els hi va venir mlt be aixó dels ultims 15 anys.
Quina barra! Per no dir quina mer..!

Els profesors o gent de talent que regeixi be el cap encare.
Pero que será del paletas, i dels miners, camioners, en el paro que perque tenen més de 50 anys no els vol ningú?

Tindrán qu´esperar als 67?
No hi ha dret, no hi ha dret i no hi ha dret.
Perdona tocaia, m´he sortit de pollaguera...

Petons, Montserrat

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Querida amiga: Ante todo te diré que paso muy mucho de la política, pero vamos a ser sinceros, muchos mueren antes de cobrar la jubilación, llevas razón, pero ¿cuantos mueren muy jóvenes? a montón, ahora ¿Cuantos más años vivimos ahora afortunadamente? Muchos más, yo creo que cada uno se jubilara cuando le corresponda, unos trabajos no pueden llagar a esa edad, otros si y además la gente se aburre o se pone a cuidar nietos, se que eres una persona muy responsable, reflexiona y dí claramente lo que piensas, ya tenemos bastantes por el... que no saben pensar y mucho menos recapacitar, Tú querida amiga sí, estás cansada de viajar y convivir con Europa, así que no pongas el grito en el cielo.
Te quiero y te hecho en falta, pero me siguen gustando tus entradas. Abrazos

Jota Ele ha dit...

Lamento haberme perdido algunas de tus entradas, Montserrat. Imperativos profesionales me lo han impedido.

No me extenderé sobre este tema de la reforma de las pensiones. Es demasiado extenso y complicado como para desarrollarlo en un comentario de blog.

Sí te diré, sin embargo, que esta reforma viene obligada por el disparatado uso que se ha hecho del sistema lo que ha puesto en peligro de quiebra la Seguridad Social.

En lña situación actual, no queda otro remedio y, aún así, me parece insuficiente el ajuste. Otro gallo cantaría si los más de cinco millones de parados estuvieran trabajando y cotizando, además de gestionar bien el dinero público.

Pero, para ciertos políticos, ésto está "fuera de sus creencias".

Un abrazo.

Eastriver ha dit...

Sí, cal fer les coses bé. Però pensa que volien posar que s'hagues de cotitzar 41 anys!!!, afortunadament s'ha aconseguit reduir-ho als 37 anys cotitzats. I mentrestant hi ha hagut gent jubilada als 50, prejubilats. No, a mí no em sembla bé. Pensa que si nosaltres comencem a posar el cap cot continuaran retallant... Petons reivindicatius!

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA