dimecres, 5 de gener de 2011

EL JOC DE LA ANELLETA

El joc de l’anelleta.

Es més vell que l’anar a peu, pero es un clàssic de les reunions, que es pot fer amb amics adults, o amb la mainada. Es faci quan es faci el riure hi és garantit. No importe el nombre de jugadors. Aseguts en una rotllana, tan si val si són sis com si són divuit. A més a més no cal cap estri, només un anell que portser de qualsevol material.
Si es practique amb aduts, el millor es el repartiment de les penyores, que sempre es procure que siguin una mica més picants o comprometedores. Es tronxant i al mateix temps et descarregue de la adrenalina acumulada, per la feina o els nervis. Jo la receptaría als malalts depresíus, perque es quelcom que anime i fa estar atent. amb els nens, es convertix en un joc psicològic, que ajude a entendre facilment, el tarannà de cada jugador.
Lo atens que están al company que li passen la anelleta, les mirades de complicitat. I veure sobretot el poc habils que són disimulant la posessió de la anelleta. Es important que amb el nens, hi jugui sempre un adult, per si cal controlar o arbitrar en cas de baralles, que rarament hi són.
Total: un etreteniment per recomanar sempre, que ja vé ilustrat en publicacions molt antigues, i que sempre torne, igual que el Pare Carabasser, o el joc de la Oca. Que com tots sabeu: Hi jugo perqué amb toca.

1 comentari:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia.
Doncs si que es divertit.
Apa que demá les teves netetas gaudirán força.

Una abraçada, Montserrat

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA