dimarts, 11 de gener del 2011

HAITÍ, SEMPRE EN EL MEU PENSAMENT



A la meva classe de francés d’ahir, la profesora ens ha fet fer un resum dels events que segons cada un o una de nosaltres, hagues considerat el més colpidor de tots els que han esdevingut al llarg dels 365 dies de l’any 2010.
Tots hi han posat la seva, i en hi ha hagut per tots el gustos. Infinitat de desgràcies humanes i colosals pèrdues económiques. Mentres escribía, anava pensant en la gran proliferació de fets estranys de la natura, que han determinat les desgacies mes grans i les majors pèrdues materials.
Per ejemple, el volcá islandés, que amb ls seves laves i fums cendrosos va obligar a totes les companyíes aèries, a suprimir més de 100.000 vols, i més de de 8 mil-lions de passatgers van quedar bloquejats. Unes xifres que fan por verdaderament.
Una altra cosa també comentada, va ser l’escàndol sense percedents en el món de l’espionatge; han estat les revelacions de WikiLeaks. Unes filtracions que l’han portat a la presò, i que deixe molt mal parats als Estats Units d’América.
Un company va parlar del rescat del miners a Xile. L’operació trasmesa en directe per totes les televisions, i que jo vaig criticar en el seu dia per haber convertit un fet extraordinari, en un programa menor i populista.
Una profesora de Universitat que també assiteix a clase, va dir que per ella havíe estat molt fort el que la Xina no vulgués aceptar el premi Nobel, que havíe estat concedit a una xinés, i que a sobre, tingués al guanyador i a la seva familia en arrest domiciliairi. I que ningú hagi protestat per aquest fet.
Quand em va toca el torn a mí, ja vaig respondre, que el que m’havíe conmogut i encara em fa patir, es el gran cataclisme de Haití. Les xifres passat un any fan esgarrifor: 2.300.000 morts, més de 3 mil-lions de ferits, i 250.000 vivendes fetes pols. Desprès i com ere de preveure han arribat moltes enfermetats infeccioses, com el cólera. Dantesc.

4 comentaris:

Jota Ele ha dit...

no sólo hemos de fijarnos en la gravedad de los sucesos de Haití.

Ahora el gran problema es que, la situación para estas pobres gentes no ha mejorado en absoluto, sino empeorado ante la total indiferencia del mundo.

Es una vergüenza el nivel de inhumanidad que hemos llegado a alcanzar.

Un abrazo.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

I tan greu com va ser i es el cataclisme de Haiti. Pobres persones!!!

Reb una abraçada, Montserrat

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Somos culpables, querida Montserrat. Somos culpables.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

¿Que ha pasado? ¿Se ha perdido? No entiendo nada, bueno ya lo deje reflejado en mi entrada.
Besos