No es cap novetat, estem al bell mitg de l'hivern, i es el que cal eperar. I sempre es millor parlar d'aquest tema que de involucrar-nos en els asumptes del Orient Mitjà. allà l'ambient està tan calent que quasi creme. I no te cap aire de canviar. Aquella part del món està plena de dictadors vitalicis, i ho tenen molt malament perque ja ningú es deixe manipular.
O seguir amb el tema de la reforma laboral, que Déu-ni-dó, de la polseguera que ha aixecat. Encara trovo que els sindicats han afluixat les amb les seves aspiracións.
Deuren veure que d'allá òn ni n'hi hà, no en pot rajar. I es que son faves contades: mes eperança de vida, i mes gent sense cotitzar. Per molta bossa que tinguin feta, amb aquesta decreció bestial, mai en hi haurà pròu. Per lo tant s'havien de pendre mesures dràstiques, i si he de dir la veritat: encara penso que per la situació que pasem, han estat prou assenyades.
Doncs el fred, pel que es veu seguirà éssen fort, i les nevades farán tancar moltes carreteres de muntanya. Els esquiadors estaran contens, perque ja podran practicar el seu esport favorit. I els pagesos reben aquestos plugims i la néu, com un regal del cel, per la bona marxa de de llurs collites.
1 comentari:
Sí. Mejor pensar en el frío y en la nieve que en todo lo demás que explicas.
Corren malos tiempos, Montserrat. Muy malos. Veremos en qué acaba todo ésto.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada