HAITÍ, SEMPRE EN EL MEU PENSAMENT

A la meva classe de francés d’ahir, la profesora ens ha fet fer un resum dels events que segons cada un o una de nosaltres, hagues considerat el més colpidor de tots els que han esdevingut al llarg dels 365 dies de l’any 2010.
Tots hi han posat la seva, i en hi ha hagut per tots el gustos. Infinitat de desgràcies humanes i colosals pèrdues económiques. Mentres escribía, anava pensant en la gran proliferació de fets estranys de la natura, que han determinat les desgacies mes grans i les majors pèrdues materials.
Per ejemple, el volcá islandés, que amb ls seves laves i fums cendrosos va obligar a totes les companyíes aèries, a suprimir més de 100.000 vols, i més de de 8 mil-lions de passatgers van quedar bloquejats. Unes xifres que fan por verdaderament.
Una altra cosa també comentada, va ser l’escàndol sense percedents en el món de l’espionatge; han estat les revelacions de WikiLeaks. Unes filtracions que l’han portat a la presò, i que deixe molt mal parats als Estats Units d’América.
Un company va parlar del rescat del miners a Xile. L’operació trasmesa en directe per totes les televisions, i que jo vaig criticar en el seu dia per haber convertit un fet extraordinari, en un programa menor i populista.
Una profesora de Universitat que també assiteix a clase, va dir que per ella havíe estat molt fort el que la Xina no vulgués aceptar el premi Nobel, que havíe estat concedit a una xinés, i que a sobre, tingués al guanyador i a la seva familia en arrest domiciliairi. I que ningú hagi protestat per aquest fet.
Quand em va toca el torn a mí, ja vaig respondre, que el que m’havíe conmogut i encara em fa patir, es el gran cataclisme de Haití. Les xifres passat un any fan esgarrifor: 2.300.000 morts, més de 3 mil-lions de ferits, i 250.000 vivendes fetes pols. Desprès i com ere de preveure han arribat moltes enfermetats infeccioses, com el cólera. Dantesc.