Val més menjar un plat d’arròs bullit a casa, que anar a menjar per lo general, a un retaurant de diumenge, de les afores.
Ahir amb, amb tota una colla d’amics, varem cumplir amb aquest ritual tan arrelat entre nosaltres. La companyía ere grata i la intenció també, pero vaig passar la pitjor tarde, desde feie molt temps. Si, sí he dit tarde, perque eren quarts de quatre de la tarde, que començavem amb el primer plat. I no és que arribèssim tard. Nooo!!!
El local era ple de gom a gom, els cambrers, potser massa escasos, no donàven l’abast,i et sevíen els plats ja freds, despres d'esperar-ls molta estona. El sorrols es feie insuportable, i per poder parlar al el company de la vora, ere imposible. Molts matrimonis joves, amb criatures i cotxets. Ere tot plegat com un dinar de costellada peró dintre un gran menjador. Només i faltaven les pilotes i els gossos.
Com estàvem convidats, deprès, despès vaig saber que ere un lloc de menús especials de cap de setmana. Quedave aclarit. No podíe ser d’una altra manera. No ho recomano a ningú, i si el coneixement no em manque, estaré molt temps a torna-hi.
al arribair a casa, cansada i fastiguejada, de l’espera del sevei i del sarrambori, no vaig poder més que suspirar, COM A CASA ENLLOC !!!
4 comentaris:
Hola Montserrat:
I això que estem en temps de crisis.
Ja podrien contractar més personal sobretot els diumenges.
Be reb una abraçada, Montserrat
Sí, Montserrat, la mala qualitat dels restaurants, el mal servei, el mejar mal cuinat, en molts llocs la netedat es escassa, sorolls i ara rai que ja no hi ha fum ni fumadors, tot invita a quedar-te a casa. El menjar a casa és millor, està fet amb més amor i la matèria prima és millor. Hauriem de fer el boicot a aquests lloc de tan baixa qualitat i fer-los-hi saber, hem de demanar bon servei i tot això no té perquè ser més car, només cal una mica de voluntat de servei.
Salut
Francesc Cornadó
Mira, no saps com t'entenc, jo de vegades també m'he fotut en llocs on després no he estat a gust. No és que sigui milionari, ni de bon tros, sóc un treballador... però m'estimo més d'anar menys a dinar o sopar, pero al menys aniré a restaurants una mica selectes. No em cal gaire, no demano grans luxes (si hi són, millor, pero no calen). El que tampoc cal és un ambient popular al cent per cent, que només falten les pilotes i els gossos dintre del menjador, tens tota la raó. Petons.
¡Queridaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! ¿No dices que hay crisis? ¡¡¡Ja, ja, ja!!!!!!!!!!!!!!! A vivir que son dos días, te voy a decir que se come muy bien en casa, desde luego que sí, pero sentarte en una mesa y que te sirvan? Eso es de cineeeeeeeeeeee.
Un montón de besos querida, ya sabes que voy un poco apretada de "curro".
Publica un comentari a l'entrada