Es l’unic que mancave: El comiat de tots el que marxen cap als seus destins, lluny d’aquí. Els de casa de bon matí ja s’han incorporat a la fenia i a l’escola, que es lo que ha de fer tothom que afortunadament, tingui treball i estudi. I jo tinc la inmensa fortuna de que saben on anar i qué fer. Tot normalitzat per fí.
Ens podrem ocupar d’atres questions que havíem deixat aparcades, i reempendre les tasques habituals, o cultivar les aficións, o llegir els llibres que no tocàvem feie algun temps. Quin plaer, per una banda i quina tristor per una altre costat al veure marxar els fills que no veurem fins al estíu. O potser avans, perque quasi mai savem aguantar tan temps sense veurel’s, i llavors agafem un bitllet d’avió el dia que en fa “sbup”. i ho solucionem.
D’aquesta manera, i amb aquesta simplesa, tornaré a reposar, que em fa molta falta. I em recordaré una vegada més d’allò que deie la meva mare: On aneu? als toros, als toros..!!!! reponien egrescats i contents, al començament d'una avventura. Al la tornada: D’òn veniu?... dels tòrooos!.....amb l’accent arrossegant per terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada