Penso que ja ho he comentat en alguna altra ocasió. Que en seria de bo, quand veus les coses que no van bé, quand hi ha tantes injusticies, tantes revoltes i tans afany per mantindre els llocs del poder de manera vitalícia, jo m’amagaría en un forat a dormir no un hivern, sinó uns quands. Voldria resistir fins que, tothom estigués content, fins que totes les persones que es veuen en la ruina, per culpa dels grans capitalistes que els han ofegat, amb els deutes que els han fet contraure, fins que els que es perpetuen en la poltrona, per manar i enriquir-se, fossin tots depullats del seus bens, per retornalo-hi al poble a qui pertanyen. Fins que creixés l’herva sana a la llera dels rius...... Ben pensat, poder seríe massa temps de tranquilitat, i lo millor tampoc m’ho mereixo al ser part d’aquest societat tan injusta i consumista.
Qui sap!!!
1 comentari:
Pot ser Montserrat, jo tampoc m'ho mereixo. També sóc part d'aquesta societat injusta i consumista, encara que de vegades amgaguem el cap sota l'ala. Ara ens toca viure això, i hauriem de pensar en fer-ho el millor possible per nosaltres i que d'alguna manera no perjudiques als altres... però és tant difícil fer justícia per tothom.
M'agrada molt aquesta foto que as penjat a baix tant colorida. És la Boquería?
No et preocupis, si tots hi posem una mica, ens en sortirem!!! Petons de montanya, i avui amb pluja!!!jajajaja
Publica un comentari a l'entrada