dissabte, 22 de gener del 2011
L'URUGUAY, UN PAÍS QUE CREIX.
Tinc unes amigues nascudes al Uruguay , filles d’emigirants gallecs, que desprès de treballar a Barcelona, uns anys, van tornar al seu pais, per el problemes laborals que els hi van sorgir aquí. Son persones amb carrera universitaria, i amb tituls de Esade. Van marxar atretes, pels aires de canvi, que bufaven en aquell petit paìs sudamericà, El nou president, escollit democràticament es una home molt intel.ligent, que ha obtat per donar preferencia a la educació, com a eina principal de desenvolupamenet del país. I l’exit l’ha acompanyat. Y de quina manera!
Primer de tot, ha equipat totes les escoles del país, i per tots els escolars de ordinadors. Ha creat el plà CEIBAL, que ja comence ha donar els primers resultats. els escolars han anat creixent amb Internet, i ja comencen veure les grans posibilitats de marcadeix amb l’estranger, i nens que viuen encara amb cases de palla i fang, han fet compendre als seus pares la necasitat de vandre els seus productes al estranger. Quand aquí han donat ordinadors en uns poc col-legis, pera fer ejercicis de gramàtica, posem pel cas, alla ja ens porten uns quants anys, d’aventatge, i com que ademés la necesitat aguditze l’enging, el país comence a despertar del seu llarg són.
També m’ha cridat l’atenció, en Pepe, que així es díu el séu president, que contunúe amba la mateixa casa sencilla que vivie avans, el seu hortet, i els seus gossos, perque es i ha estat una home sencill, i vol continuar sent-ho.
Tindrem que estar a la espectativa, perque es un cas molt curiòs.
Etiquetes de comentaris:
curiositats del món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hola Montserrat:
M´en alegro que vagin creixen en cultura en aquest Pais.
Reb una abraçada, Montserrat
Sempre m'havia semblat un país per tenir-lo com a referència. En tres ocasions he pogut gaudir de la se va gent i la calma que es respira en els seus carrers.
Es un exemple poc conegut. Llàstima.
Una abraçada
Gobernar un país se compone de dos cuestiones principales:
La primera es gestionar con honradez, lealtad y eficiencia el dinero de los ciudadanos.
La segunda es aplicar el sentido común.
Nuestro problema es que ninguna de las dos cosas se llevan a cabo.
Y es que, el sentido común, es el menos común de los sentidos en nuestro país.
Un abrazo.
Uruguay ha tenido una historia muy dura, como muchos de sus vecinos americanos. Se merece salir a flote y que lo tengamos en cuenta.
Un abrazo.
Montserrat, en Salvador Espriu deia:
Si et criden a guiar un breu moment
el mil.lenari pas de les generacions
aparta l'or, la son i el nom;
també la inflor buida dels mots.
Pocs gobernants tenen en compte aquestes màximes tan sàvies.
Salur
Francesc Cornadó
Publica un comentari a l'entrada