FER FI LA VIDA AVORRIDA I RUTINARIA.

He passat unes festes nadalenques molt bones, amb l’escalf de tots els fills, i per tota la demés família. He menjant pels descosits, hem jungat amb les joguines noves de tots. Osigui, “maquinetes” de tots tipus, i marques I com tot en aquest món, aquesta vidorra, també ens cansa i agota. El cas, es que estàs esperant que arribin, els dies amb candeletes, i desprès estás desitjant que s’acabin, i estas somiant en tornar a fer els menjars menys sofisticats, i estàs buscant la pau i la tranquil-litat, com el que busca una petita d’or en mitg de l’aigua d’un riuet.
Benvingudes, altra vegada les costums arrelades dins nostre: Aixecar-se d’hora, mirar les notícies, llegir, atendre el correu anar a taiji, fer alguna compra, pensar en el dinar, en la trobada amb alguna amiga, anar a classe, sopar lleugeret, i eseure’s una estona al sofà, per fer els comentaris de tot el viscut durant el dia
D’altres dies, que es presenten plujosos, o boirosos i tristos, fa de molt bon estar a casa, calentona, llegint, parlant per telèfon, organitzant papers, endressant uns calaixos, berenar pa amb oli i xocolata, o senzillament mirant una estona la televisió, y fer alguna clapadeta. Aquesta es la auténtica vida que m’omple, i que dono gracies a Déu per puguer-la fer. I de Nadals i de guarniments i llumets de colors, fins l’any que vé, que per aquest any ja n’he tingut pròu.
Etic saturada de papers satineats, de llaços, de fulles de vesc, de boles daurades, i d’angelets de penjar al arbre. i tinc els tìmpans reventats de les maxacones cançonetes dels carrers comercials.
A Deu-siau!