D’un temps ençà, sovintejen als teatres de les nostres ciutats, sobretot per aquestes dates nadalenques, els espectacles de Gospel, mes o menys autèntics, i mes o menys de música espiritual negra. A mi m’ha semblat avui que l’he vist en direcite, que les bates de tots els cantors eren tal i com recordem. Les que sempre s’han vist desde els primers grups que vàren agafar fama i prestigi als principis del segle XX
També, llevat de dos o trés, el demés eren de raça negra, amb veus molt potentes i molts kilos demés, com es ovbiament preceptíu.
He de confesar, que el ritme trepidant de les seves cançons, i la agilitat i gracia en les coreografíes, ha estat ben notable, pero diria, i d’aixó no en soc entesa ni de bon tròs, que s’han modenitzat una mica massa. De cançò espiritual ni una,; jó només he sentit Jazz interpretat per un bon grup dels anomenats de Gospel, però només que jazz.
Han tingut exit i la gent els ha apaudit molt, es veritat. Jo he tornat a casa sense degustar, el que anava cercar: Un concert de cançons espirtuals negres, de les nascudes en el camps de cotò en temps de l’esclavatge i que ere el clam que els pobres esclaus duien a les esglesies, com el plor del mes desfotunats, i que al cap i a la fí, es del que dóne nom a aques tipus de música nascuda al bell mitg dels Etats del Sud de Nortamérica, que sempre hem conegut com: GOSPEL
5 comentaris:
Buen domingo, Montserrat. Nunca he visto un concierto de gospel en directo, claro. Y debe impactar su música religiosa, con sus tonos de aleluya, gloria, etc. Además debe ser un aliento espiritual. Me gusta el canto de Donna Brown, fundadora de grupos dd gospel.
Un abrazo,
Luis.
KUMBAYÁ.
Una abraçada ben forta de la teva tocaia, Montserrat
Mira, com t'entenc, Montserrat... Darrerament ens donen gat per llebre sempre. Posen quatre cançons famoses i la gent no es preocupa de buscar allò que és autèntic.
No puedo opinar pues no he visto el espectaculo a que haces referencia...pero si, creo y me lamento decir, como mis mayores:"nada es lo que era..."...y hoy en dia hay mucha falacia.
Tiempos de conciertos. Nostalgia.
Publica un comentari a l'entrada