Cada vegada hi més publicacions especialitzades del tema. Tots el que saben una mica de com moure’s entre fogons, acaben per escriure unes receptes del que sigu: “Les mil maneres de fer el pa amb tomaquet”., “Curset de fulanito per plats de bacallà”, “Amanides per tots els gustos”, “Cuina facil en temps de crisi”, “ Menús variats per a solters”, “Cuinar sense calories”, “La salut comence a al cuina”, “Plats especials per Nadal”. “Aprimar-se menjant de tot i molt”.... No acabaría pas, perque son tants y tan variats,que quan passo per un aparadaor d'una libreria, m’aturo uns moments amb el nas empegat al vidre, i de seguida veig una muntera de llibres enquadernats a tot color, y amb unes portades llamatives i uns titols molt sutgerents.
I pel que semble es un dels temes mes demanats pels lectors. Ara, per les dedes en que mes es ven el libre com a regal, les enciclopèdies sobre temes culinaris, s’emporten al palma. Exit de ventes assegurat, i el best seller de la botiga es aquest y no pas la ultima novela d’en Ken Follet, o un recopilatori de poemes de Antonio Machado. Semble mentida per es així.
3 comentaris:
Hola Montserrat:
Doncs jo mes m´estimo que amb regalin llibres.
Los Pilares de la tierra, he llegit la primera parta. Ara anomenant en Ken follet m´has donat una idea i potser demanaré que amb regalin la segona.
Fa dos anys amb regalaren La Catedral del Mar.
Fa gracia, pero el que li agrada més mirar llibres de cuina i recetes noves es en Gabriel.
Mira mi qu no amb falti en el dinar per Nadal l´escudella, amb la seva pilota, pilotes jo en poso tres o cuatre, els osos i la carn de badella, el trocet dde botifarra negra, el pollastre i gallina i els cigronets. I com no la pasta de galets, amb el formatge rallat.
El meu home s´encarrega dels entramesos, marisc i els capricis.
Reb una abraçada, Montserrat
Mi mujer que es una gran cocinera los acumula y nunca los mira.
Mejor me regalan cualquier otro libro, me apasiona la cocina y me gusta experimentar y hacer cosas nuevas, mi marido me dice ¡soy el conejillo de indias! Pero... todavía esta vivo ¿no? Besos con ciruelas y piñones.
Publica un comentari a l'entrada