dimecres, 22 de desembre del 2010

LA PREMSA ROSA

Aquest es un tema del que no he parlat mai, i m’apeteix. S’en ha fet tantísssim cas i desde tants punts de vista que no sé si encertaré a dir quelcom de nou. Una crítica diversa, i m’agradaríe afegir un criteri objectíu, clar i inquestionable.
Per començar, a mi no m’agrade aquest tipus e premsa, i d’entrada no sé si la Duquesa d’Alba, s’ha casat amb un torero, amb un capellà o amb un empleat d’hisenda. O bé,si la Belen Esteban ha tingut besonada, o l’han portat a la uci desprès d’un atac de ciàtica, o per una sobredosi. No en tinc ni idea, ni la vull tenir. Ja em semble prou gruixut, que una noia malparlada hortera i lletja com un pecat, sigui l’estrella principal de molts programes de televisió i portada de revistes. D’allà òn no en hi ha no en pot sortir rés, per lo tant no sé com la poden pagar per dir quatre tonteries en publidc i a sobre que tothom l’adori i hasta la consideri la princesa del poble. Es rar i poc comú, i d’aixó en son reponsables les revistes del cor,i els programes de xafarderies de les teles, que són igual que les publicacions avans esmentades.
A més hi ha revistes de les anomenades del cor, i que també publiquen les grans mansions i propietats dels modistos italians i francesos, i de altres membres de la Jet, barroques i plenes de trastes inútils i caríssims, que són en les temps que correm, una provocació. LLuny d’admirar els seus magnífics palaus d’hivern, i els iots en que passen l’estíu al mitg dels oceàns, el que fan es despertar la cobdícia de la gent, que els fa sentir mes pobres i desgraciats.
Quand es publiquen bodes reials europees, passe igual. Com més fastuoses són, més es venen i s’en fan tirades extrordinaries, que exhaureixen ben depressa. Una gran ostentació de riquessa, innecesària, de valuosíssimes joies, que a mi em fa sentir vergonya, de que aquests escassos personatges, acaparin tanta fortuna i tanta bellesa mentre pel món en hi ha que tenen per dormir el cel ras, i rès per posarse a la boca quand es lleven. ES INJUST, i molt em temo que de seguir les coses així, algú comenci per aixecar algún bastó. Que no serie pas la primera vegada.

5 comentaris:

Norma ha dit...

Querida amiga que el Niño Dios por nacer traiga a tí y alos tuyos lo que necesites para ser feliz.
Cariñosssssssssssssssssssssssssssssss

Anònim ha dit...

Montserrat...¡vaya arremetes con esta prensa¡...
y digo yo...¿porqué se venden tantas revistas de prensa del corazón...?...porque sigue siendo negocio, porque la gente lo lee...¿porqué las cuotas de alta audiencia en programas de corazón?...porque la gente los ve, porque la Belen genera mucho dinero....
a mi no me gusta la Tv ni esos programas ni otros...la programacion es fatal...pero las revistas si caen en mis manos, en una sala de espera, si las miro pues me distraen....
Sale gente guapa y bien vestida, adinerados y con mansiones de ensueño...me alegro por ellos...

jg riobò ha dit...

Pan y circo.

la reina del mambo ha dit...

Te doy la razón plenamente.
Que tengas unas felices fiestas.
Saludos

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Doncs que hi farem tocaia. "si lo que vende es esto".
No miranto ja está.

El que sigui maca o lletja es el de menys.
El que passa es que hi han persones que en deixat els seus ulls estudiant periodisme i ara son en el atur.
Saps tens tota la raó, es una injusticia.
Per aixó jo ja quasi no miro la TV.
Una abraçada, Montserrat