dimarts, 5 de gener del 2010

LA MUSICALITAT DE LA PLUJA

Avui dia, amb el canvi climàtic, quan s’anuncien plujes, ja penses en inundacions, esllavissades, i moltes pérdues materials i humanes. Tots els noticiaris porten varietat i tots tipus de fotografies i filmacions que posen els pels de punta. I per desgràcia passe així.
Jo tinc ben present els temps, en que ploure ere una benedicció del cel. Desprès de molt esperar s'hi posave amb calma. Es veien creixer els rius els torrens, però només i molt de tant en tant hi havíe inundacions fortes.
El més corrent ere que plogués moderadament, i es pugués escoltar dies i dies aquella música del xim-xim. Una cançò que et feie quedar al llit amb molt plaer, sentint la pluja caure damunt la barana del balcò, o el llindar de la finestra de l’habitació, acurrucat sota la roba i al resguard de l’humitat. Ere pluja que guarie la sed els sembrats, que revifave el color dels arbres, omplie les fonts i cisterenes, netejave teulats i rieres i preparave els camps per vestir-los de coloros vius i replandents.
No sé com ha estat aquest canvi tan dolent i sobtat. Tot i que tenim serveis meteorelògics que fan prediccions acertades, tot y i que les cases son ben fetes i pensades per amorteïr totes les pitjors adversitats que es puguin donar, jó em canso de veure carrers enfangats, garatjos completament anegats, i molta varietat de electrodomèstics que són basura. I molta gent arruinada i desfeta i que és el que més m’afecte i em trenca el cor.
La musicalitat de la pluja ha passat a ser, el soroll infernal que precedeix la desgracia. Una cosa ben diferent a la que es vivía només uns quants anys enrere.
Cal fernos-ho mirar urgentment.

10 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

DONCS SI MONTSERRAT. JA SAPS QUE ACI VALENCIA HI HAN HAGUT VARIAS INUNDACIONS.
UN DIA AVANS DE QUE NASQUÉS EL MEU FILL ALBERT, ES VA INUNDAR EL PANTANO DE TOUS, I MOLTA GENT VAN ES VAN ARUINAR. D´AIXÒ JA FA 27 ANYS.

UNA ABRAÇADA. Montserrat llagostera

Montserrat Sala ha dit...

ho sé Montserrat , ho sé. Paarlo de avans encara de quand jo tenia 10 o 12 anys. Desde lo del Pantano de Tous, les coses han anat a pitjor.

Estela ha dit...

Es verdad llevas razon ahora solo pasan desgracias años pasados estabamos en sequia y ahora estamos con el agua al cuello.

Un abrazo!!

Conxa ha dit...

Tienes razón tan solo han pasado "cuatro días" cuando llover era todo un gustazo al menos para mi olfato con ese agradable olor a tierra mojada....

Pd. Escribeme los comentarios en català que aunque no lo escriba......

Un beso.

Montserrat Sala ha dit...

Molt bé Conxa, Ja t'ho he dit: Sempre serán mes autèntics. A la meva entrada no ho he dit, pero nosaltres, quand el fills eren petits teniem una autocaravana, amb la que vàrem viatjar per tota Europa. Ere un gustàs increïble sentir la pluja desde dins. aquells records encara em fan emocionar. No obstant la pluja i la seu sò, encara que a la capital no sigui tan romàntic, mes aviat el conrari, encara m'agrade maalgrat els embusos de transit. ênso que es netejen les clavequeres que falta i fà. Bona nit amiga!

Merce ha dit...

Hola Montserrat, queria darte las gracias por tu amable visita a mi blog y decirte que saber que accedes desde el blog de Jan Puerta me satisface enormemente, ya que por supuesto es un gran referente para muchos de nosotros :)

Nos veremos por la red, y ahora me quedo tambien con tu sitio (aunque no entienda mucho catalan, prometo esforzarme, es bueno aprender continuamente)

Un abrazo y feliz año para ti tambien :)

montse ha dit...

Sobre aquesta pluja que ens ha caigut aquí, aquesta vegada no ens podem queixar, que ha sigut bona.
Aprofito per desitjar-te molt bon Any!!
Una abraçada.

Isabel Huete ha dit...

Montse querida, he buscado en google lo del Club de las Personas Positivas y no me da resultados, ¿tiene alguna web para poder visitarla?
Un beso muy grande, doña positiva :)

Montserrat Sala ha dit...

Hola Isabel Huete: yá me gustaria a mí poder darte la web de algún Club de personas positivas. No lo tengo. Pero lo que sí tengo, es una mmoral muy alta i casi inquebrantable. Mira, hoy por enésima vez me he roto otro hueso. Estoy escribiendo con una sola mano, porque ha sido rotura de clavícula, i la otra mano me la han pegado al cuerpo, por lo menos cuarenta dias. Otro dia más....

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

VAJA MONTSERRAT, SI QUE HO SENTO.

SAPS QUE? APROFITAT UNA MICA PERQUE ET MIMIN.

¡¡¡Y CHICA TU SI QUE PUEDES!¡¡,

ENDAVANT.

UNA ABRAÇADA FLUIXETA, TOCAIA. Montserrat llagostera