divendres, 29 de gener de 2010

LA XOCOLATA

Per dir-ne alguna de diferent i trivial, aviiu s’hem acud un tema força fosc, quasi negre. Que és? direu. L’alquitrà? Les relacions Esglesia -Estat? El forat negre que descríu l’eminent profesor anglés Steven Hadkwins? o una cova amagatall dels molisecs?...No. Que và! mes sencill, més aprop, i casualment molt més dolç i apetitòs. LA XOCOLATA. Hi persones que no poden viure sense aquesta substància, de la que en són els millors consumidors, perque hi están completament enganxats. Bojos pels seus sabors, que els fan delhir de gust, perque el saben apreciar com ningú. En són adictes.
Provinent de la planta de cacao africana, en hi ha de tots el preus,, de totes les marques, nacionalitats i colors. En tots els supermercats del món, s’en hi pot trobar. El seu consum no és castigat, ni tan sols desaconsellat per ningú. En poden pendre els vells, els nens, i agrada moltíssim als joves. Es energètic, vitamínic i calòric. Es pot mejar líquid, en pols, sólid, en crema, i barrejat amb les diferentes substàsncies per tots els gustos.
Els fabricants més aviapats i amb bon olfacte de negoci, barregen sabors que hom diria que no hi cuadren. Com per ejemple, l’all, el pebre o el xorisso, etc. El cas es que, es venen i agraden!!
Un altra manera de menjar-lo, es cuit, espesset, i saucant-hi melindros o xurros. És el típiic esmorçar dels madrilenys i dels que no són madrilenys.
La xocolata es un punt i apart en tots el postres que vulguin ésser tradicionals, i dels que presumeixen de preparar plats molt sofistiicats i de diseny. Desprès d’questa trasformacióo de la matèria primera, es quan esdevèn més cara. No pas cara, caríssima!!!
I, qui es pot resistir, devant d’una caixa de bobons de qualitat? Són ben pocs, els que ho refusarien. Per lo tant la xocolata des de aquest punt de vista, esdevé un article de regal, dels que et trèu de qualsevol compromís i sempre fà quedar bé.

8 comentaris:

Dante977 ha dit...

Si us plau, no faci una descripció tan detallada que estic a dieta y la carn es dèbil, però que moooooolt dèbil.
Bona tarda.

Montserrat Sala ha dit...

Estic encantada de rebre una nova visita, Dante977,
Prometo no tornar a mencionar el tema, perque no tinguis més tentacions. Val? Molt de gust.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

AI MONTSERRAT, JA SE M´HA FET LA BOCA AIGUA.

T´ENRECORDES.QUAN A LES FESTES MAJORS ES FEIAN LES XOCOLATADES ALS CARRERS?

ACI A VALENCIA, ON VISC JO LA VIGILIA DE REIS. LES MESTRESSAS DE CASA EN SERVEIXEN AL AIRE LLIURE, PER ELS INFANTS I PERSONES GRANDS QUE VAN A VEURE ELS REIS.

UNA ABRAÇADA. Molntserrat llagostera

Dante977 ha dit...

Igualment, molt de gust i no dubtis que caure en la tentació, diuen que es lo millor de patir-les. Ara he vist al índex una entrada sobre rockeros, la miraré ara mateix.

Pedro Ojeda Escudero. ha dit...

A mí, de pequeño, me tenían que esconder las tabletas...

Montserrat Sala ha dit...

Dante 977: suposo que t'he desabut amb la meva petita cronica sobre els rokers. Però que quedi molt clar: Jo també soc rokera. Salut amic.



Sr p.Ojeda: Es el bloguero mas escueto de toda la red.
Pocas pero siempre certeras palabras.Gracias po su visita.

Dante977 ha dit...

No, desabut no, ha sigut… interesant.
Si us plau passat per el meu blog que em sembla que i ha hagut un malentès.

Montserrat Sala ha dit...

O.K. Mister Rocker. Hi vaig

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA