dissabte, 9 de gener de 2010

COMENÇAR LÁNY AMB LA MALA MÀ.

Ho he dit exactment com és. Si ho preferíu: he posat el braç, que nó la pota, a la galleda. De la forma més sencilla, osigui tal com sòlen passar tots els accidents, m’he trencat la clavícula del braç esquerre.
Els dolors són el de menys, però es nesaria una bona dossi de moral, per aguantar 40 dies amb el bras lligat al cos sense poguer-lo bellugar. per lo tant , m’hauré de carregar de paciencia, i esperar que passi la mala ratxa. Segur que tindrè mes temps per pensar els meus blogs de manera sosegada, i escriure amb una mà, em donarà l’ocasió de fer menys faltes. (Per algo és que pertanyo al Grup de Persones Positives).
En fí cal resignar-se perqué, la situació és la que és, i punt.
Aquesta petita “desgracia” venie precedida d’una al-legria, que havia tingut pels Reis. Els mues fills van fer la carta, i el dia 6 al matí vaig tidre el regal. Una nova càmera fetogràfica que m’agradat molt, i que he començat a conéixer. De totes manere, no us cal patir als que féu aquestes magnìfiques fotos, que habitualment penjeu: Montse, Jota Ele, Angel Corrancho, Jan Puerta, Merce, Cornelius, Xuan Rata, i tans d’altres que s’alternen en el protagonisme de cada dia, i comparteixen espais i honors. De tots modos si algún día tinc la sort, (més que l’habilitat i encert) de fotografiar alguna cosa pròu interessant, us la mostraré.
Espero poder seguir-vos igualment, perqué, amb tots vosaltres bloggeros, he trobat una colla d’amics, que mai hauria pensat. Gracies per deixar-me entrar als vostres espais.

8 comentaris:

Estela ha dit...

Hola Montserrat:

Cuanto lo siento que te hayas caido, pero me impresiona tu positividad..mejor tomartelo así..es cusetion de paciencia y ahora podras leer mas deprisa la catedral del mar... cuando te pongas bien esperamos ansiosas esas fotos con la camara que te han traido los Reyes, seguro que seran preciosas.

Un abrazo!!

Y cuidate mucho.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA DE NOU MONTSERRAT:

ABAIG EN L´ALTRE ENTRADA, JA T´HAVIA POSAT QUE ET CUIDIS MOLT.
JA VEURÁS SI EN FARÁS DE FOTOGRAFÍES.

ARA A CUIDARSE I DEIXARSE MIMAR.

ENDAVANT AMIGA MEVA, I NO ET PREUCOPIS SI NO POTS COMENTAR. JA ET COMENTAREM NOSALTRES ELS TEUS ESCRITS.

VINGA QUE LES MONTSERRATS SOM POSITIVES!!!

PETONS I UNA ABRAÇADA FLUXETA. Montserrat Llagostera

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Estela por tus palabras de apoyo. Es un duro golpe el que he recibido, pero tampoco es tan grave. Una metedura de mano. También se emplea esta expresión para otras cosas mejores, pero a mí me ha tocado la peor. Un beso!

Montserrat Sala ha dit...

Estimada tocaya: la vida ens reserve aquestes sorpreses. Cal ser fort i aguantar! quin remei quede! Gracies per les teves paraules sempre plenes de cariyo envers a mí. Un petonàs.

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Vaya, eso si que es mal brazo, es una pena eso de las caídas, claro que con buen humor todo es mejor, ya me extrañaba que no te encontraba, espero que pronto te recuperes y te mando un fuerte abrazo querida amiga.

Petons

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Higorca, eres muy amable. Un abrazo.

genetticca ha dit...

I dó que sigui lleu, quin braç l dret o l'esquerra?
M'alegra que els reis haguin estát generosos i práctics,ja veurás quan profit es pot treure d'una digital.
I segueix tan optimista que el pesimisme es tant sols una advertencia de que no tot está optimistament bé.

Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Hola genetticca: gracies per la teva visita. Tal com et vaig anunciar ja veus que no es gran cosa potser si t'hi passes alguna estoneta més trobarás quelcom d'interessant. Sí,estic molt cofoia amb la meva nova càmera. M'agrade moltíssim la fotografía, però també en això soc dolenta. Una reflexió que ja deus saber: tens idea del qué és un pesimiste?...és un optimiste bén informat! Üna salutació ben cordial

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA