CONTE PER LA RITA

Ara f’a molts, moltíssims anys, que l’univers era plé d’estels, cometes, planetes grans i petits, amb anelles i sense anelles i també meteorits
Les estrelles eren les mes pretencioses, i tivades, perque es creien ser les més guapes, brillants, i boniques. Tenien una gran cabellera rossa que onejaven al vent.
Es reunien per anar a la perruqueria, i parlàven de moda, cosmética i aprofitaven per anar al gimnàs o anatació per estar en forma. Sens dubte, els estels i les estrelles eren els éssers mes formosos i cuidats de tota la Constel-lació.

Els cometes també presumien de la seva cúa i la cuidaven molt. que si un bon xampú, que si aquell suavitzant. i es passaven les hores, pentinant-la i provant si es feien una cua de caball o un monyo, o unes trenes, segons si es vestien per una festa, o només arreglaven per estar per casa.
En aquell univers, ningú treballava. tots passejavent amunt i avall per l’infinit, i els planetes que tenien anella, sempre anavem mes a poc a poc. No fos el cas que en perdesin alguna pel camí.
Els meteorits eren els més ràpits, i els hi agradaba fer ensurts a tots els veïns. Als dels espai sideral i als del planeta Terra, que com estave poblat de gent motl inocent, es podíe donar el cas que fessin casera. Trompada per aqui, tropada per allà, i es quedaven tan frescos. Sempre s’escapulien de totes les bronques per qué fugíen com fuets. (seguirà)