divendres, 1 de gener de 2010

EL DIA DESPRES

El dia deprès d’ una gran festa, d’ un esdeveniment important que es pugui celebrar a casa, com el sopà de Cap d’Any o el dinar del dia de Nadal, amb regalets inclosos i un menú exquisit, i uns postres diversos i begudes abundants... porte intrìnsecs molts inconvenients i feina per l’anfitriò ù anfitriona. En acabar i sortir gires el cap i pots veure el grad estropici que s’ha fet, semble com si s’hagués lliruat una batalla. I sens remordiments d’haver-hi particitat. Perque semble això i més. Mobles moguts de lloc, cadires suplementaries, pel mitg, la taula principal plena de vidre i cristall del bóhemia ampolles buides, copes mitg plenes tovallons tirats pel terra, que juntament amb els papers i llaços del regalets, pululen sobre el parquet. Els convidads i la mainada no paren de xerrar,, suposo pels efectes colaterals.
I desprès algù s’arrenque amb una ballaruca, perque està mes cofoi del normal.I al final la resaca, la són endarrerida, i potser un chic de mal humor, barrejat am la gran feinada que toque fer.
Agraeïxo moltísimm a la meva jove que any rera any, té la bondat i la paciencia de ajuntar-nos a tots per celebrar la vinguda del any Nou,. Aquest, el dit altrament de la Esperanza.
Esperes que canvíi la siruació politica, esperes que la salud vagi millor, esperes que els nens ademés d’anar creixent, ho facin sense entrebans de cap mena, ni fisics, si psicològis, i l’esperanza sobretot, que millori per tot-hom la situció econòmica.
El dia de Reis em toque posar al taula a mí. I per mí ja no es una batalla, per mi ja es una guerra total, amb artilleria pesada, misils, i tots el ingredients al ùs, perque per si fos poc, alguns es queden 8 dies a dormir i tot!!!.
Tot s’anirà passant, i el record sera a pesar de tot, molt i molt maco. Emplenaré un altre album de fotos, procuraré no posarme nerviosa, i a gaudir dels fills i les netes, que ara per ara son el nostre méss gran tresor. Hi haura profusió de versos i rodolins, hi haurà propinetes, hi haurà, abraçades i petons per un tub. que més es pot desitjar?

3 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA MONTSERRAT:
ENCARE QUE HI HAGI ENRENOU, ES BONIC REUNIRSE.
AVUI HA VINGUT A DINAR LA NENA.
AIXÒ SEMPRE ES ALEGRIA.
MIRA ARA M´HA DONAT PER CULTIVAR-ME LA NENA INTERIOR I QUAN ESTIC AMB LA MEVA NETA, JO AMB SENTO UNA ALTRE NENA.
PASATU EL MÉS BE QUE PUGUIS GAUDINT DE LES TEVES NETAS.

FELIÇ 2010. UNA FORTA ABRAÇADA.Montserrat Llagostera.

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

…! alijo
solo de tí
eligo
mi ruiseñor
solo oírte
como una
estrella
que se enciende
y de nadie
depende
100.000 palomas
nadando
y 1
almanaque
mirando
el cielo
sus
números caer
hasta
en meses
formar 12
¡ viva el
2010 !
Y os
lo voy ahora
brindar…

Con ilusión:

HORAS ROTAS Y AULA DE PAZ CAMIN DE MIERES
¡Muy feliz 2010 de corazón!

Desde mi rincón con
todo el afecto en tan
entrañable encuentro
en el que la voz se
hace letras y las
palabras movimiento
de nuestro sentir.

Saludos:
José Ramón

Montserrat Sala ha dit...

Gracias por tus palabras hechas verso. Eres un soñador empedernido, pero con los pies bien asentados y firmes en la tierra. Un saludo cordial

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA