dilluns, 4 de gener de 2010

CONTE PER LA RITA (ll)

Però un dia es va produïr una gran foscor. Sempre ere de nit i la vida es va tornar molt avorrida. Tothom dormía hores i hores....
Les estrelles no podien presumir, els cometes xovcaven entre ells, perque no s’hi veient got, i totes les anelles anaven barrejades i esmaperdudes, i cap dels planetes sabia quin rumb pendre i òn anar.
Enmig d’aquell garbuix de coses, els meteorits, que encara tenien ganes de jugar, van voler fer un joc per diveirtir-se, però com no s`hi veient gens ni mica, vàren xocar entre ells i.....

BAAARRRAAABBBUUUUMMM!!!!!

Tant i tant forta va ser la topada, que d’aquella explosió, va néixer ni mes menys, que l’astre mes important de al nostra Constel-lació: EL SOL!!!!.Seguit d’una nevulosa anomenada Aurora Boreal, i projectant llum i vida per tot arreu.
I...ja es van haver acabat els problemes. Aquell nou i gegantí Planeta, ere tan bonic i potent, i feia tanta escalfor, que mami més cap astre va sentir fred. Toto va esser il-luminatat amb el colors de l’Arc de Sant Martí, que lluia esplendoròs.

I des de llavors, va ser pr sesmprre més el Rei de tot l'Univers. I tota la comunitat d'habitans del Espai Sideral, van ser molt feliços, i van menjar moltíssims, però que moltíssims regal-lissos
I veus ací un gos i veus ací un gat, aquest contne ....ja s'acabat!
I vet aquíi un gat i vet aquí un gos, aquest compte... ja s’ha fòs.

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

QUE BONIC.
L´ARC DE SAN MARTI. M´AGRDA AQUEST FINAL
LA RITA ES UNA DE LES TEVES NETAS?.

UNA ABRAÇADA. Montserrat llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Sí Montse. Es la tercera i té 10 anys. Però jó li vaig escriure quand en tenie 5. Si pugues t'enviaria una foto, però aquí al meu bloc no sé com fer-ho.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA