S E B A S T O P O L

Amb relació a les guerres que en aquestos moments ens mostra la televisió, recordo d’una vegada vaig sentir en un programa de radio que liderava l'Antoni Bassas, que ell  havíe lligit en algun lloc que, perque  tot anés bé al mon, i tot rutllés com devie, només calien tres coses: Al hivern fred,  al estíu sol, i guerra a Sebastopol. De moment no vaig saber ben bé que significava tot aquest discurs, pero pronte vaig reacionar i pensar. I esclar si feie a cada estació en temps adecuat, el comerços, la agricultura, la  industria, i tot el demés en general, aniríe com una seda. Peró i la guerra de Sebastopol?.
Tan ere Sebastopol com La Conxinxina, volie dir, que la guerra també ere necesaria perque les coses no es paressin. Pero aixo sí: lluny. Les guerres ben lluny. Desprès nosaltres ya els hi vendriem tot lo necesari per refer la nació, i de moment els hi suministraven, el material de guerra, perque guanyèssin els uns  o els altres, que tan se’ns donave. I si s'en podíe vendre als dos vandols, encara millor. Estava feta d'un peça. Cínics, pensava.  Hi cada vegada estic més segura de que passe, segons la voluntat dels poderosos, i dels caps de cada nació del món ric i desenvolupat
I ara?  No serem nosaltres els mateixos que encenem el foc a tans i tans punts del marxe, no sé si ens valdríe més, menjar poc i païr bé.

Els homes del temps

ELS HOMES DEL TEMPS.


Recordo aquell primers homes del temps de la televisó que ningú feie cas
del que deien, perque res del que predeien es cumplie. Pero, poc a poc les coses han canviat i ara els homes y les dones del temps informen, puntualment i rigurosament, als seus oyents o televidents, i tothom ens programem els plans de cap de setmana, o vacances segons els que ells pronostiquen. Son els autèntics protagonistes de les teles del cap de setmana. Fins a tal extrem que de vegades han de matizar el seus pronòstics, per no fer mal a les cantitats de festes y aplecs, que es progamen en primevera, al aire lluire.
A la platja també s’en resenten, per ejemple, al mes de Septembre, quan ens pronostiquen fortes baixades de temperatura, i pluges i persistents. Es troben que si diuen la veritat. el país es quede sense turisme, els hotel buids i toto son anulacións de viatges. Ells homes del temps també s’encarreguen dels programes de neu, dir on nevará i òn no. Informar del guixos de neu per fer Sky de fons, Ski nòrdic, o de snwoard. Fan en definititva, una bon servei a la societat.
Hi ha cops que han de fer el paper del orni i no poden desmentir ni assegurar rés per no pejudicar als interessos del sector turistic. Perque de saber-ho, amb el tan sofisticata aparells dels que disposen, poden mesurar-ho tot, sense equivocar-se ni un brí.
També fa gracia, quand t’adones que en hi ha tantíssims d’homes del temps, dos o tres, per cada canal televisíu i les emmisosres de radio per un igual. i tamabé s’hi dedeiquen moltíssimes dones que ho fan tan bé com ho puguin fer els seus companys.
Mariano Media, crec que fa ser el pioner d’una nova proofesió, bonica, interessat i académica, que tots l’aceptem com la ciencia de’estudi del medi, que realment és.

SABER ESCOLTAR

                          

Es la millor virtud que l' hi ho puguis demanar a un amic, a un parent o senzillament a la parella. El que sap escoltar s'assabente de tot el que li interesse, sense preguntar, i tothom li fa cas. Hi confien amb aquesta persona segur que, a més a més, es molt intel-ligent.
Peró una cosa es certa. Deu ser molt difícil, de possar-ho en pràctica, perque avui en dia, pocs ho fan. Ningú escolte a ningú. Tots volen ésser escoltats,  pero escoltar, tenir paciencia i aguantar metxa, aquesta cosa, amics meus, no es posible en els tems que correm.
Els psicòlecs i els psiquiatres, es deuen forrar per aquest motíu. Sempre ho he pensat.  Perque, es ben cert es que les persones tenim la imperiosa necesitat d'explicar les nostres pors, els nostres dubtes existencials, i tots els pensaments que ens turmenten, i moltes vegades no tenim a quí pasar-les. I si no trobem al qui li puguem exposar, estem més perduts que una cabra en un garatg. Ens manque sentit comú, ens manque educació, i benevolencia. Tampoc tenim ni el més minim sentit de la sensibilitat, ni la més minsa consideració envers l'altre.
D'aquesta forma anem pel món, caminant per la vida, donant patacades aquí i allà, perque creiem, que les demás persones, hi són, unica i excusivament per fer-nos cas i escotar els nostres problemes. Tendríem que avançar, amb mes seguretat, i preocupar-nos, dels altres sense esperar res a canvi. En una paraula, sense egoïsmes, pensant que tothom en té de dificultats, grans o més petites. Només cal escoltar-les, i llavors despareixeran les nosltres, com per art de magia. Féu la prova hi ho veureu!

EL REAL MADIRD TAMBÉ ESTA EN RATXA

(entrada dedicada al meu amic Jota Ele)


Per ser justa he de confesar qu’el primer equip del Marid, també esta fort.I aixó es molt bó, perque als afeccionats del bon joc podran gaudir de molts encontres entre els dos rivals. Y molt més equilibrats que els altres anys.
Ahir en van dir que hevíe guanyat amb autoritat,y per golejada. M’en al-legro, per ells, no m’agrade veure a un gran campió, vençut i humiliat.
Ara les coses amb aquest canvi serán, molt més complicades pel Barça, que ja podrà preparar-se a conciencia si vol fer minimament, un papEr al nivell que aquestos encontres que manquen. per acabar amb exit. Totes les conpeticions que queden per dilucidar, que si no m’ han enganyat, estan molt més aprop del equip blac.

LA SENYORA DE TOUS

LA SENYORA DE TOUS (Antiga faula catalana)
(Aquesta faula la vaig apendre de la meva mare i la meva avia de la Torre de Cabdella, (La Vall Fosca)

Als temps antics dels Templers, visquíe una senyora amb un gran castell, de la Vall d'Ager. Ere Vídua d'un senyor feudal, molt i molt ric. Posseien d'altres castells, ecjercits, criats, i nombroses terres.
Aquella senyora, ere molt bona amb tohom, pero ere molt capriciosa en el menjar. Remilgada fin al extrem, només l'hi agradaven els cervellets de canari negre. I amb el difícil que era de trobar-los, cada dia els seus criats tenien que anar mes i mes lluny, buscar-los-hi. I resultave una mica car.
Per més que les cuineres l'hi preparessin una altra cosa, ella només volie cervellets de canari negre. Va arribar el moment, que es van acabar tots els canaris de la terra, dels païssos veïns i els encarregats del siministrament es que tenien que desplaçar cada dia més lluny. Arrivàren fins a la llunyana Xina, fins L'India, i països desconeguts. I això va ser del tot insostenible. Es va tinguer que despendre de les terres d'algún castell, del ejercit, i no sé que més... però no volie probar cap més aliment. Tot la marejave, tot l'hi feie fastig, i es va gastar hasta l'últim centim de la seva gran fortuna.
Va vindre un dia que no tenie res per menjar, ni res més per vendre. Havíe venut fins i tot, els seus vestits, y ere asseguda al terra sota un noguer, vestida com una pobreta i amb ganes de menjar quelcom.
Hues aquí que li va caure una nou del arbre, la va trencar, i es va menjar el moll amb un rosegò de pa que tenie a la butxaca. Anave mastegant, i com més en menjave més bones les trobave. I menja que menjaràs, va passar molts dies alimentant-se del fruit d'aquell noguer.
Al hivern, anave pels poblets dels que avans eren les seves terres, demanat caritat i diguent a tots: "Si hagues sabut el bo qu'ere el pa amb anous, encara seria la Senyora de Tous".

ELS "CULÉS" ESTÁN EN RATXA

Semble per els resutats d'avui, que la lliga ja es a la butxaca dels homes de Guardiola, un altre cop. Jo que no miro mai el butbol, que tampoc vaig al camp, que ademés no m'agrade, reconec, qe està fent aquest home pel club català, es una cosa que no s'havie donat mai en la historia dels "culés". Es l'época mes gloriosa del Club Blaugrana, eclipsant fins i tot els exits aconseguits en temps de Cruyft.
Tota persona que fa la seva feina ben feta, té des de sempre la meva ad-miració, sigui en el cam que sigui, i el jove antrenador del Barça ha demostrat, amb escrex, i sobretot amb humilitat, que es un home de clares conviccións, i d'una capacitat fora del normal per a conduir un equip de butbol, a les mes grans conquestes esportives. I que no es per causualitat, sinó que ha repetit els exits, mes d'una vegada.
La enhorabona per aquest home de la nostra terra, ferm i senzill i ponderat, que ha sabut conquerir per sempre l'admiració i els cors de tots els catalans.

UN DIA ASSOLEJAT DE PRIMAVERA

Estem a dia 2 d'abril, i fa un temps esplèndit. El sol potser pique massa, però l'horatge, es suau, perfumat per totes les flors de primevera, i aquí a la muntanya de pre-Pirineu, s'hi està molt a gust. Es un dia ideal per anar a passejar al aire lluire,i admirar una vegada més, tot el miracle que es la natura  en aquestos dies tan lluminossos.
Al marges dels camins tot són bellugadisses dels insectes, de les papallones,  de toda cuca viva. Les herves creixen y s'imposen als vells i secs ramatges. Al horitzò un cel tan, i tan net que, es diríe que algú ha passat  a treure´l-hi, amb un drapet molt fí,  tots el nuvols y tot rastre de fums i boirines. Respiro fons i el aire entre dins meu com un flaire, gauridor de totes les arteries que corren pel meu cos. Hem sento nova i rejuvenida, i les cames no em pesen gens
Es només un dia de primavera, dic, però un dia de primavera, com no havía gaudit des de feie molt temps. A dins de la llar encara i fà fred. A les nits la temperatura baixa, i cal abrigar-se un pel, la  qualcosa no es pas cap inconvenient ni cap molestia. Ve de gust.