Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses de la tele. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses de la tele. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’abril del 2021

CUESTIONES DE VIEJOS

 Doña  Engracia.  (Primer texto)

Aquella mañana Dña. Engracia se levantó de la cama con menos dolores que de costumbre. Sería por la Primavera que había llegado como por arte de magia por aquellas tierras valencianas pletóricas de colores y de perfume de azahar. Cogió su andador que tenia pié de cama, y se puso su bata de boatiné como pudo, y se fue directa la ventana. no se atrevió a abrirla, por si su cuidadora la regañaba. Miró por detrás de los cristales hacia el horizonte por donde asomaba un sol brillante y limpio, que ella dado que poseía una  lesión ocular no podía ver en todo su esplendor. A pesar de todo, se sentía contenta.
Su nieta Julia había prometido  ir a verla a la hora del té, y que le traería unas pastas hechas por ella misma.
— Engracia, ¿que “te” quieres resfriar saliendo de la cama tan pronto?   — Ya sabes que si te resfrías tendremos que pincharte.
Sale de la habitación y la mujer  se sienta,  ella sola, delante de la mesa esperando que le traigan el desayuno Y cambiarte que debes ir mojada hasta el codo.
Perdone, es que como no voy mojada no me acordaba de la ducha.
  —  Ay que ver, hay que ver, la paciencia que se necesitamos con todas vosotras.
Doña Engracia ni se inmuta. Se tomará la leche fría, como siempre,  pero a la tarde se resarcirá con la visita de su nieta. Ella si que le traerá, un té recién hecho  y las golosinas que tanto le agradan. La mañana se le pasa volando y la comida en un soplo.Hace un poco de siesta, para estar mejor cuando llegue, la chica. Pero pasan las horas y la chica que no viene. Ay! pobrecita mia que no la haya  pasado algo. Duda en llamarla para no molestar. Se sienta en su sillita de mirar por la ventana,
Y piensa en voz alta; Señor! Señor que no lo hay pasado nada malo.

 

A vueltas con la vejez.  (Segundo texto)

Hoy por desgracia está en boca de todos. Los ha traído a la actualidad, el famoso y muy cuestionado virus covid-19. El asunto llegó ahora   en marzo hizo un año. Empezaron a salir noticias muy desfavorables de hechos que se producían en geriátricos, abuelos que se morían por decenas, sin saberse de qué y porqué. Y se descubrió el pastel. Y este dulce envenenado hizo salir a la luz la cruda realidad final: que  existen familias que abandonan a sus viejecitos en pensiones para gente de la 3ª edad y no se preocupaban mas de ellos. Los aparcan en estos centros, hasta que madre Naturaleza o algún celador compasivo, les manda directamente, allá de donde no se regresa jamás.
Cada vez que leo una noticia así, me suben los colores, y una indignación tan grande que puede con mi estado de ánimo, y me hace odiar a todos los que se enriquecen con los dineros de los indefensos viejos y viejas. Una vez que han salido a la luz unos cuantos
escándalos, si buscamos el origen de semejantes fechorías, descubrimos con asombro, que mercadean por aquí compañías francesas que són las auténticas propietarias de las explotadoras del pingüe negocio que les reportan, estas  pseudo clínicas para ancianos. (algunas de mucho lujo y confort). Volviendo a la que considero una gran estafa moral y material, no veo que los jóvenes de hoy, entre en sus proyectos, algún atisbo de cambio a lo que se está generalizando de forma “natural”.¿Existe algúna nueva a pareja  que disponga de una mínima habitación de invitados? Hay sitio eso sí para los amigos de los chicos y las chicas, pero no tienen un triste rincón para que los abuelos puedan convivir con sus nietos. Nadie, ni en sueños, se plantea llevarse los abuelos a vivir con ellos. ¿Porqué será? Francamente pienso que los viejos no son decorativos. No van de  conjunto,  ni hacen juego con sus muebles minimalistas!!!
 

 

dimarts, 5 d’abril del 2011

EL REAL MADIRD TAMBÉ ESTA EN RATXA




(entrada dedicada al meu amic Jota Ele)


Per ser justa he de confesar qu’el primer equip del Marid, també esta fort.I aixó es molt bó, perque als afeccionats del bon joc podran gaudir de molts encontres entre els dos rivals. Y molt més equilibrats que els altres anys.
Ahir en van dir que hevíe guanyat amb autoritat,y per golejada. M’en al-legro, per ells, no m’agrade veure a un gran campió, vençut i humiliat.
Ara les coses amb aquest canvi serán, molt més complicades pel Barça, que ja podrà preparar-se a conciencia si vol fer minimament, un papEr al nivell que aquestos encontres que manquen. per acabar amb exit. Totes les conpeticions que queden per dilucidar, que si no m’ han enganyat, estan molt més aprop del equip blac.

dilluns, 20 de desembre del 2010

CATALUNYA DÍU SÍ A LA MARATÒ DE TV3

Va començar tímidament, com ja ho habíen fet en d’altres televisions encara que de manera diferent. Estava bé, millor pensat, ben diregit, i van col-laborar en l’incipient proyecte, molta gent séria i compromesa. Aviat es va saver els comptes i òn havien anat a parar aquells diners, que molt generosament havíen donat els participants. Aixó va agradar molt a la audiencia.

Ara, 19 anys desprès, en tots els poblets catalans, i en les mitjanes i grans ciutats, fan les seves rifes, sopars, teatres, aerobics, curses de tota mena, i diverses activitats en escoles, clubs esportíus, asociacions de jubilats, de futbol, de basquet, i molts artistes convidats, que hi ajuden en cada edició, amb la seva actuació desinteressada. El que fa més audiencia es el testimoni i les entrevistes amb els afectats, les seves famílies i els metges que els tracten, normalment especialistes de renom, que expliquen tot el que es va fent en recerca, i noves tecnologíes.

Aquest preàmbul, em serveix per dir que tots el meus païssans i jo mateixa, estem molt orgullosos de la escandalosa quantitat de diners que es va recaptar a la Maratò. I molt satisfets perque estem segurs que la vida de molts malalts, es veurà fortament millorada amb una qualitat impensable de les seves capacitats cognitives i de moviment. I la recerca farà que es puguin investigar, un munt de incògnites en altres malaltíes fins ara incurables.

dijous, 9 de juliol del 2009

Coses de la tele

Posats a pensar qualsevol cosa, avui podría reflecxionar sobre el nous canals de televisió, o millor dit de tots el comandaments que ara calen per veure per ejemple TV3. Tot i que a mi no m'agrade massa la televisió en general, cada matí quand m'aixeco, al voltat de les 7, escolto les notícies amb avarícia i plaer. No cal dir que les notícies són sempre les mateixes, i mai veig quelcom que m'agradi o em convingui. Només desgràcies per tot arreu, a quina més grossa, i se de cas, alguna baixada de tipus, o l'engarxolament d'algún etarra al sud de França. Però he hagut d'aprendre a possar la tele, que no en sabía. Ara amb el nou aparell de TDT, no saps mai òn ets ni quina emisora veus. En hi ha tantes!!!. que si la Quatro, que si la Sexta, que si Disney Chanel, que si la CNN.
Enomeno aquestes perque son les em surten més facilment, però ni ha moltes més sospito. Dons a mi tan canal i tan concurs, la veritat, m'atabale. Anyoro els temps que no hi havíe tanta tría, i sobretot, que apretaves el botó ù, i sortie la TVE, apretaves el botó 3 i sortíe TV3, i anar fent. Que en treiem de saber el que mengen cada mitgdía els jugadors del Real Madrid? Perque aixó se sap per el seu canal de TV. I el canal Viajar que et pase pels nassos les ganes de sortir de casa i correr no sé quantes aventures per aquests mons de Déu?...