dissabte, 18 de juny del 2011

CONTE PER LA RITA.-



Ara fa molts, moltíssims anys, que l'Univers ere plé d'estels, cometes, planetes grans i petits, amb anelles i sense anelles, i també meteorits.

Les estrelles eren les més tivades, perqué, es creient boniques, brillants, i amb una calbellera rosa, que onejaven al vent, quan algún admirador les pasejava amb una bicicleta, o amb un descapotable.
Es reuníen, totes per anar a la perruqueria, i parlàven, de cosmética, de moda, dels personatjes de la Jet. Aprofitàven per anar al gimnàs o a natació per estar més en forma. Sense cap dubte, els estels i les estrelles, eren el éssers més formosos de tota la Constel-lació.
Els cometes també presumíen de la seva cua, y la cuidàven molt. Que si un bon xampú, que si aquell suavitzant, i es passaven les hores pentinant-la, i provant si es feient una cúa de caball o un monyo; segons si tenien un sopar o un festa o bé o es vestíen d'anar per casa.
En aquell univers ningú treballava. Tots passejàven amunt i avall per l'infinit, i els planetes que tenien anelles, sempre anàven més a poc a poc. No fos cas que en perdèssin alguna.
Els meteorits eren el mes ràpits, i els agradava fer ensurts a tots el veïns. Als del cel, i també als dels panetes. Trompada a l'ún, trompada a l'altre i es quedaven tan frescos. Sempre s'escapulien de totes les bronques, perque fugíen com fuets.

Seguirá.... Aut. M.Sala Porta

12 comentaris:

la reina del mambo ha dit...

Hola Montserrat. El cuento me ha encantado, es maravilloso.
Na nena es guapísima y el lugar acompaña, precioso.
Un beso

mariajesusparadela ha dit...

Supongo que les darás un escarmiento a esos meteoritos: no se puede ir así por la vida.
Rita, con su preciosa mirada adorna mi blog.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Reina: yó puedo ser muy fea, pero mis nietas son guapísimas como sus tatarabuelos que,, que fueros en su tiempo autènticas bellezas. eso dicen las crónicas, vaya. Gracias por comentar, guapa.



Estos meteoritos arman un buen revuelo, mañana seguirá el episodio.
Es verdad que Rita esta en tu portada, la veo todos los dias. la que la acompaña en aquella foto, es la hermana de Maria, y se llama Clara. Se nota que estas niñas no tienen abuela, ¿verdad? jajaja!!! Besos!

Montserrat Sala ha dit...

Esta última respuesta,es para MªJesús de Paradela, que tan gentilmente me vista una vez más, y yo me olvido de nombrarla y de darle las gracias y también un trocito de corazón que va para su Galicia. Para tí, mi amiga.

María ha dit...

Me gusta mucho la fotografía, muy bonita la entrada.

Un beso.

PD.- Soy María cambié la carita azul por mis ojos.

L. Gispert ha dit...

Me encanta como escribes, amiga Montserrat. Dulzura y una imagen tierna, muy bonita.

Un abrazo,

Luis.

Montserrat Sala ha dit...

Bién Maria. Haces lo correcto de avisar, porque has cambiado el color azul característico, por el ojo de una mujer i bella igual que la otra.
gracias por acercarte a mi chocita. No sabes lo que significa par mí vuestras visitas. tienen mucho mérito porque solo publico en catalán, y sé de sobra, que la mayoria hacéis un gran esfuerzo por entenderme, i tenéis además que utilizar el traductor de Google , que no siempre dice verdad. Un abrazo y repito:
MUCHAS GRACIAS!!!

Montserrat Sala ha dit...

Gracias José Luís. me alegro que te gusten mis entradas, lo mismo, que yo me regalo con tus paseos per Castellón y otros parajes que no conocía y que gracias a tí voy sabiendo de su existencia. Haces una labor en favor de tu tierra auténticamente encomiable. Un abrazo.

TORO SALVAJE ha dit...

De moment va molt bé.
A veure como continua.

Petons.

Montserrat Sala ha dit...

O.K.Toro, esperaré el téu veredicte.
una encaixada de mans, afectuosa

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Muy bonito el cuento, maravillosa foto y una niña preciosa, todo en conjunto hace algo especial, enhorabuena por todo ello, un montón de besos para esa preciosidad y para ti, un abrazo enormeeeeeeeeeeeeee

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Higorca, me haces feliz de venir a verme y dejar tu comentario, a tanto aprecio