diumenge, 19 de juny del 2011

CONTE PER LA RITA. 2ªpart.t


Però un día, sense saber com, es va produïr una gran foscor. Semblaba un forat negre, un pòu lletg i profund, y sempre era de nit. La vida es va tornar molt avorrida. Tothom dormía hores i hores. Els estels i les estrelles, no podíen presumir, els cometes xocàven entre ells perque no s'hi veien got, i totes les anelles, anaven barrejades i esmaperdudes, i cap dels planetes, savía quin rumb pendre ni òn anar.
En mitg d'aquell garbuix de coses, els meteorits, que extranyament, encara tenien ganes de jugar, van fen un xoc per divertir-se, peró com no si veien ni gota, vàrem xocar tan ford, tan ford que es va sentir des de tots els confin del univers:
¡¡¡ BAAARRRAAABUUUMMM !!!
Tan forta va ser la topada, que d'aquella explosió, va neixer ni mens menys, que l'astre mes grand i més important de la nostra constel-lació: EL SOL !!!! Seguit, per una nevulosa anomenada Aurora Boreal, projectant llum i vida a dojo.
I ja es van haver acabat els problemes. Aquell nòu i gegantí Planeta, era tan bonic i potent, i feia tanta escalfor, que mai més, cap astre va sentir el fred. Tot va ser
Il-luminat, amb els colors del Arc de Sant Martí, que lluía esplendoròs.
I des de llavors, va ser per sempre més el Rei de tot l'Univers. Y tota la comunitat d'habitans de l'Espai Sideral, van restar molt feliços, i van menjar molts però que molts regal.lissos,

6 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon diumenge Montserrat:
que contenta que estará la rita, amb aquest conte que l´h8i escrit la seva iaia o avia.

Gracies per compartirlo.
Petons, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat, Si que en va estar de contenta. S'aixó ja en fa 4anys, i ara ja l'hi agrada molt més la Jana Montana, i les coses de una polleta, acabada de sorit del ou.
Aprofita'l tu per la teva Lucia.

la reina del mambo ha dit...

Hola Montserrat. Me ha gustado mucho el cuento,tu nieta seguro que está orgullosa de su iaia.
Ojalá me acordara de los cuentos que nos contaba mi madre.
Un beso
Buen domingo

mariajesusparadela ha dit...

Preciosa historia para una preciosa niña.

Encarna Gómez ha dit...

Aquesta Rita té una iaia... INCREÏBLE!!!
Aquests són els avis que obligatòriament tots els nens haurien de tenir-ne un en la seva vida.
Moltes felicitacions per aquesta imaginació i ser com ets.
Molts petonets!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Reina, me alegro que te haya gustado. has de saber que yo como madre, nunca tuve tiempo de contarles cuentos a mis hijos. Estava tan ocupada, que quizas alguna vez por vaciones. No he descu-
cubierto este placer hasta que he sido abuela.
Feliz semana, amiga.


MªJesús. Me alegro que te haya gustado. Agradecida de tu visita,


Encarna no m'estimis tant, que em faras sortir
els colors: Les nostres nenes estic d'acord am tú nos solament em tenen a mí, sino que els tres avis, sont magnífics; les adoren y els hi ballen tot el que cal, per ajudar-les amb tot, i fer-les felices.