dimarts, 19 d’abril del 2011

TOTS ELS POBLES I POBLETS DE CATALLUNYA



Diuen que en hi ha 943, i en son molts, crec, per un territori tan petit. També diuen que el ex-president Pujol els coneixía tots, un per un. Jo encara em queda molt per recòrrer. Encara en vieg de vegades, poblets i llogarets que no n’havía sentit a parlar mai, ni que al món fòssin.
Pero ho dic tal com ho penso; m’agradaría força coneixe’ls tots i cada un d’ells, perque encara no n’he trobat mai, ún, que no m’agradés. totos son especials, el que no té un campanar romànic te unes fonts o unes balconeres, modernistes,o un monestir de L’Edat Mitjana, o un riu ón si pot pescar truites abundants. Els nostres pobles son un tresor. I són els que cuiden més, de que la natura seguixi viva y verda. Són un orgull perque als seus racons han nascut una pila de personatges, prou importans en totes les arts en la literatura, la llengua o la pintura.
Si a una gran capital com Barcelona, marxèssim per un sol dia tots el que son de poble, es quedaría tan buïda! i hasta penso que tot es pararíe. No hi hauríe ni funcionaris, ni conductors d’autobussos, ni policies de vigilancia, ni caldríen tans aparcaments, i sobrarien més de la meitat dels llogaters o propietaris. Els trens, el metro, i també a la circulació aréria es veurie afectada. El colectíu de metges de farmacéutics, d’ingnieris, de gestors, d’advocats, de mestres, del comerç, tot absolutament tot, deixarie de funcionar.
Conclusió: la gent de poble, no hem d’estar pas, cohibits o amb complexes de inferioritat, i coses per l’estil. Nosaltres també som uns ciutadanas de 1ª classe, com els barcelonins, com els madrilens i els sevillans.

5 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

Más importantes, Monserrat, porque somos mayoría y, como tu dices, damos vida a las ciudades.

Norma ha dit...

Linda foto, buen resumen. Gracias por publicar.
Buena Semana Santa.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

I es clar que tens que está orgullosa del teu poble.

Saps que avui juga el Barça amb el real Madrid aci a Valencia.
Che jo vull que guanyi el Barça!.
En Gabriel, el meu marit está tot eufóric.

Petons, Montserrat

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

¡¡No lo dudes!! Las ciudades sin los que han llegado de los pequeños pueblos no serían nada, afortunadamente ellos llegaron, llegan y van dejando su huella, pero a la vez ¡¡Qué belleza pasear por esos pueblos: pequeños, llenos de encanto, unos, donde las casas están hechas de piedra, otras encaladas de blanco, cada uno de ellos con su virtud y su defecto, es una maravilla poder aislarse de esas ruidosas ciudades. Bonita tu foto, muy bonita.
Besos

Anònim ha dit...

Me encanta que estés orgullosa de donde vives! Muy raro que las grandes ciudades tengan la identidad que tienen los pueblos pequeños.-

BESOTES HERMOSA Y BUEN FINDE!