diumenge, 1 d’agost del 2010

DOÑA FRANCISQUITA

Amb un xafec d'aigua, com poques vegades es done a Barcelona, vaig sortir a l'hora de casa, per anar a veure aquesta sarsuela que s'estave representant al Liceu. Penso que ahir va ser el comiat, de l’obra i de la temporada.
El miracle va ser com vaig poder-hi arribar, amb l'aigua que queie del cel a bots i barrals. El metro va ser la solució, pero el bonic ere poder baixar del coche un cop a l'aparcament.
Una vegada produit el miracle i bastant mullada, tota jo, em trovo acomodada a la butaca disposada a oblidar els nervis i el mal rato, (Haviem quedat amb una amiga) I així va ser.
La música de Amadeu Vives es bona i aquesta òpera cómica va gaudir de un bon exit desde dia de la seva estrena. ( El catàlec explica que l'autor no va puguer assistir al dia del debut a Madrid, degut a una indisposició que no li va permetre de sortir del hotel, pero va seguir totes les escenes via telefón), el fet passave en el 1923. Des del primer moment es va intuir que seríe un gran exit tan a Madrid com a Barcelona.
Per cert, una cosa que em va fer molta gracia es que l'estrena coincidíe amb una época de gran crisi, com ara més o menys, i que les entrades es venien a 25 pesetes, que per aquell temps era un autétic disbarat. I lo curiós es que es van vendre totes. Tal ere la espectació que va despertar en el publllic i critica, que es va vendre tot, contradint totes les presvisions mes optimistes
El dia 29, osigui el divendres, també van haver-hi aplaudiments i bravos, i segur que tots els van mereixer. Pero a mí la sarsuela no es el que més m'agrade misicalment. Es un génere que no m'entusiasme: Una comedia d'enredo com un vodevil, i jo preferixo a totes totes una bona òpera. De temes trancendentals de la mitología, que a vegades ni s’entenen, pero la teatralitat, la música mes contundent, les àries dels tenors i les sopranos,.... Total que Doña Francisquita sí, pero no. Ademés del mal rato de la anada.

12 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

I QUINA ENVEJA MES SANA QUE M´HAS DONAT TOCAIA,
AL LICEU I LA ZARZUELA DOÑA FRANCISQUITA.

A MI SI QUE M´ENTUSIASMAN LAS ZARZUELAS.

"POR EL HUMO SE SABE DONDE ESTÁ EL FUEGO" DEL HUMO DEL CARIÑO NACEN LOS CELOS...

SAPS LO DE L´ENVEJA ES BROMA.
ESTIC CONTENTÍSIMA QUE DISFRUTESSIS.

UNA ABRAÇADA DESDE VALENCIA, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

com t'ho fas de ser sempre la primera de comentar?
Jo que estic fent mitjes vacances, no dono l'absst a llegir tot el que voldria. Una abraçada ben forta, estimmada amiga.

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

Bueno, a veces hay que verlo igual, para luego comparar y optar por lo que más te guste.
Sobre la asistencia masiva al teatro (y demás espectáculos) en época de crisis se entiende, la gente busca distenderse y una oportunidad que les posibilite reír con el embrujo de las candilejas bien les resulta como para invertir en la distracción.
Lo de la lluvia pasará a ser una anécdota menor, jjeejjeje.

Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Neogéminis: Aceretado comentario el tuyo, debe ser asi lo que dices de las crisis financiera. La gente debe pensar: perdidos por perdidos: al rio!!! I lo de la lluviu verdaderamente pasarà a ser una anécdota, pero vaya con al anecdota!!!! Abrazos amifa

Anònim ha dit...

En situaciones tan serias, la gente busca pasar un grato momento para olvidarse de tantos pesares!

BESOTES GUAPA Y BUENA SEMANA!

TORO SALVAJE ha dit...

Crec que aquest tipus de comèdies tenen poc futur.
En una generació gairebé hauràn desaparescut.

Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Si Stanley, se vé que es lo normal. no se quien también me ha comentado lo mismo. Te deseo tambien una buena semana, a ti amigo. Gracias por visitarme.

Montserrat Sala ha dit...

Ho crec així mateix. O potser marcharà uns anys,i es tornarà a posar de moda. De vegades passe.
Gracies per comentar.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Pienso que la zarzuela o mal llamado genero chico no debería de desaparecer nunca, a mi me gustan y mucho, aprovecho cuando tengo alguna en Madrid o en alguna capital o ciudad cerca de mi lugar, es algo muy nuestro y ya sabes querida amiga que yo soy muy española, me gusta la zarzuela cantada y también la nuestra en "casola" de barro, ya sabes ¿verdad? Rica, rica. Lo que si siento es la "mojadura" que te diste menos mal que estamos en verano, lo siento querida amiga, siempre llego tarde, pero eso si te mando un gran beso.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Higorca: todos los géneros musicales tienen sus adeptos. El Sabado pasado estuve en una capilla románica escuchando un cuarteto de cuerda de musica barroca. Un placer. Una gozada. I este género es bien minoritario, i estaba a los topes.

El bañito que me dí fué de los buenos, pero estuvo bien, aunque este género no es mi preferido

Saludos grandes i cariñosos, querida i fiel amiga.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Querida Montse, que suerte tienes, para poder oír nosotros ese tipo de música tenemos que ir a Toledo, es impresionante todo lo que tenemos en ese precioso joyero, barroca, sefardi, arabe, todo lo que pidas y sobre todo en iglesias pequeñas, en sinagogas, en rincones maravillosos con una acústica especial, se pasa el rato sin darte cuenta ensimismada, intentamos por lo menos cada quince días ir.
Saludos y abrazos fuertes.

Montserrat Sala ha dit...

Higorca, me alegro mucho que tambien tengais costumbre de poder oir estos conciertos que solo se dan en verano. Por cierto las partiruras del barroco que oimos el otro dia todas tenian una particularidad: Eran obas del XVI Y XVII de autoras que publicaban sus composiciones bajo sedudónimo o al nombre de sus hermanos. Curioso, verdad?