LA SETMANA BLANCA A CATLUNYA

Ignoro si a les demes autonomies, també es done el mateix cas. Perque a casA nostra, aquesta proposta sense veure la llum, ja ha quedat invalidada. No sé el perque de la maxa enrere, desprès de rumiar-s’ho tan temps.
Aquí es diu que es un cost que molts pares no poden assumir, que represente una despessa massa important en aquests moments de crisis, i que ja es pròu difìcil de per sí.
Total que els nens es quedarán sense les petites vacanes que els hi habíen promés.
Tampoc sé si els señors diputats i diputades, han tingut en compte, el que en pesen els nens. O es que ells no tenen res a dir?.
Una dita molt antiga díu: “ Als Sants i als minyons, no els prometis que no els dons.” Ere ben clar avans.....

CÒRRER A 110 KMS. L'HORA

                                         

Es una mesura que no ha fet gens de gracia als automovilistes, I que ha agafat per sorpresa a tots, pero a mí més aviat, no em moleste, sino tot el contrari. D'aquesta manera, pedrem admirar els nuvols, els paisatges, podrem parlar tranquilament, que dins el cotxe sempre es intim, i dòne ocasió de comentar algunes coses que no es parlen mai. Perque circular per la autopista a 130 per hora, (mai 120, perque a 130, ningú hi va, i es presupose que ningú et dirà res), genere una tensió que fa crispar els nervis. Arribes a casa cansat, sense pugue-ho evitar. I si penséssim el els perills proporcionals, que hem sortejat, per circular tan depresa, ens posariem les mans al cap.
Si, ja se que el que va al treball cada dia, passant pel mateix lloc, es coneix tots els arbres, les corbes, les rotondes, les obres, i totes les valles i el senyals de trafic, que ademés el despertador no l'hi ha tocat; aquesta persona, patirà segurament de no poder adelantar més. Es tindrà que acostumar a aixecar-se 5 minuts avans, per poder compensar aques desiqulibri inesperat. Ens asseguren (la raò veritabla d'aquesta llei)que estalviarem molt petroli, que es un motiu ben principal a tenir en compte. A tothom anirà bé.

UNA CASA MODERNA

He tingut l'oportunitat de visitar una casa super moderna, decorada i feta amb nous materials, nous conceptes d’espai y de vida, i l’ha he trobat preciosa. Els seus propietaris, arquitectes els dos, han buscat amb insistencia, la lum.
I a fé que l’han trobat. Un vitrals enormes, a totes les estances de la casa: Murs de formigó rùstic sense pintar, armaris empotrats por tot arreu, i practicament sense mobles. Són une estances diàfanes, espaioses, el color blanc ho domine tot; A la cuina- menjador, al saló, només decorat amb un gran sofà y “chaise-longue”, sese cortines, sense “pongos” i sense catifes.
Un concepció d’habitatge diferent, funcional, però un pel fred, pel meu gust.
El garatage ha estat una altra sorpresa. Sense automòvils, que es queden sota el boladís de la entrada, es un sala enorme per jugan els nens, parquet pel terra, y cantitat de joguines ja muntades en espera que el reis de la casa, les utilitzin.
Un cuarto de jocs de més de 150 metres cuadrats, amb un estudi per treballar, i un mini-taller, per cosir, teixir etc.
El sentit practit guanye sempre als valors decorarius. Una arquitectura, secilla, de qualitat, i que té molts adeptes, perqué a més més no done feina. Es com viure en una capsa de vidre, completament cúbica envoltats de natura.

Avui, reflexionarem, no pas en veu alta. Avui reconsidedarem cosses en silenci, Avui doncs toque pensar i callar. toque vigilar, atemorits, pero serens, es el moment de mirar endavant i de fer nous proyectes, bonics, engresccadors, sense limits, i sense cap mena de dubte.

VERGONYA AL-LIENA

Vergonya al-liena.

La primerra vegada que la vaig sentir-la, và ser e un 23 de Febrer de 1981, avui fa trenta anys. Escara es mantÉ la incògnita, de quí va ser l’autèntic impulsor del cop, tots els informadors no s’hi posen d’acord. Els uns que el Rei ya ho sabía, els altres que nó. que si Milans, que si Armada, que si la Guardia Civil; Es el de menys. El cas es que jo era molt jove i em setía a gust amb la democràcia recen estrenada. I tot de cop les il-lusions per terra. I tots es esdeveniments retransmesos per al televisió en directe. Quina vergonya!!!
Feie molt tems que es reclamave, però vàrem tinguer que esperar que el dictador morís de mort “natural”. Ara que en el paisos arabs volen fer neteja dels dictadors, que es van perpetuant en el carrec, vint i trenta anys, ya semble uns barbaritat de temps, aquí, en el nostre país, en vam esperar més de quaranta. Inaudit!
Erem la riota de tota l’oraganitzada i avançada Europa, i per adobar-ho, només es feie falta l’últim toc de gracia.
No sé com s’ho van fer, la revolta es va abortar. I a pesar de que ara també estem patin els problemes que comporte l’ejercici de la democracia, al menys estem igualats amb tots els demés paisos que pateixen la crisis de una manera ferotge i despiatada. El café per tots peró a lo bestia.

LA PRIMERA CLASSE D'ESCRIPTURA

Ja s’ha produit. No m’ha desabut gens. En una casa catalogada ara convertida en centre civic, molt ben restaurada y preparada per tal efecte, amb sales grans i lluminoses, amb tots els seveis nous y lluents, m’ha semblat una marc idoni per inspirar-se, escoltar y pendre notes. La persona que porte la batuta del curset, una sudamericana, de uns quaranta i tans anys molt sensible, educada, que mire als ulls dels seus interlocutors, i que parle amb veu molt baixa i melodiosa, convide a la reflexió i al anàlisi.
Les demés companyes, han fet molt bons treballs i jó com era novata he fet el que he pogut. Contenta de la experiencia. Sempre s’aprenen coses, encara que la imaginació de cadascú sempre va per endavant.

LES MIMOSES

Son el primers síntomes anunciadors de l’arribada del bon temps. Encara queden uns dies, però aquesta flor, algunes d’elles herbàcies, i d’altres llenyoses, es mostren en tot el seu esplendor, a últims de gener fins als darrers dies de febrer.
Es una de les imatges que desde casa puc admirar, cada dia, quand obro les finestres, perque en molts jardins del barri en tenen. Una de les coses que donen al-legriia de viure, i que juntament amb els molts ocells que desde les seves rames ens al.legren els matins, avans de posar la radio o la televisió. Un cop assabentats de l’actualitat, els ànims decauen. A pasar de les mimoses!