El propassat dia 28,va sortir al carrer una nova publicació en llengua
catalana. En aquests temps de crisi, un grup de gent jove, intel-ligent i dinàmica ha posat al carrer l’esmentat rotatíu amb voluntat de sortir a buscar el futur, tal i com rese el primer enunciat.
El seu director es en Carles Capdevila. L’acompanyen en aquesta aposta interessat, periodistes i escriptors de renom. Gent molt preparada i pel
que demostren, amb molta empenta i voluntat de servei.
He comprat i he devorat el primer i el segon número,(tots els que han sortit fins ara) i crec que canviaré el meu costum de comprar La Vanguardia, per
L’Ara. Els articles i els editorials, són potser una mica més minsos, peró per
dir les coses clares i entenedores, no fan falta moltes paraules.
Porte de tot i es fà molt amé i entretingut. I una cosa ben important, es fer país, perque si no el fem els de casa, quí ens el farà? Sense mensprear ningú i respectant totes les opinions i parés. Que totes són dignes de tenir en compte.
Un xic mes d’ilusió després del canvi politic,que també tocaba. I de tot el que he llegit fins ara, hem quedo amb una frase del Antoni Bassas:
“el que ens fa petits es la nostra llibertat de pensar en gran.”
dimarts, 30 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
ANA MARIA MATUTE (blog adelantado del dia 26/11/010)
Aunque premios literarios no le han faltado a esta autora, en su prolífica vida literària, el Premio Cervantes, se le resistia y nunca llegue a comprender la razón. Buena pluma entre las buenas, con éxitos superventas desde años, excelente narradora de las duras visicitudes de la guerra Civil. Ha cultivado casi todos lo géneros; ha publicado diversas triologias y es miembro de la Real Academia Espanola ocupando el sillón K. Es profesora honorífica de prestigiosas universidades norteamericanas.
Se puede pedir mejor currículum?
En su haber el premio Nadal. (dos veces)
Premio Nacional de Literatura
Premio Planeta
Premio príncipe de Asturias de las Letras y por fin
Premio Miguel de Cervantes.
Larga vida a la homejeneada, con mi admiración, y reconocimento de lectora asidua.
Se puede pedir mejor currículum?
En su haber el premio Nadal. (dos veces)
Premio Nacional de Literatura
Premio Planeta
Premio príncipe de Asturias de las Letras y por fin
Premio Miguel de Cervantes.
Larga vida a la homejeneada, con mi admiración, y reconocimento de lectora asidua.
dimecres, 24 de novembre del 2010
LA VIOLÈNCIA DE GÉNERE
Avui es el dia mundial de la violència de génere Més propaganda gratuita per els maltractadors i les maltractadores. Perque de dones violentes y que saben com treure de polleguera als seus companys fins a obligarlos a fer un disbarat tan grand, també existeixen. Potser son menys agoserades i ademés no disposen de la força física dels homes. Per aixó, el casos extrems de violència, en són sempre les fatals perjudicades.
Cal examinar un a un cada cas, perque en molts d’ells l’home no es pas el més culpable de les greus situcions a que arriben les parelles, avans de produir-se el fatal desenllaç.
Conec cassos esfareidors, que el home se li han de girar per força les neurones. Quand es trobe sol, al mitg de carrer, sense quasi sóu, amb ordre de allunyament, sense poder veure ni parlar amb els seus fills que potser ocupen un pis herdat del seus pares......
L’home que se sent traït, en les seus aspectes mes intims, i que es veu
despreciat i rebutjat sense haber fet rès més que treballar per la familia. ....Res pot justificar una mort, Peró s’ha de tenir el cervell molt ben amoblat, per aguantar aquestos atropellaments, i que hi són tots ho sabem.
He exposat algún cas que ens dòne idea de lo que també es veritat. L’inrevès de la mayoria, d’acord, peró existeix. De cap manera voldria que s’hem mal interpretés, i que ningú es pensés que vaig a favor dels violents. No és pas la meva intenció. Perqué també hi ha violentes,i provocadores, es un fet, que no es por negar.
Cal examinar un a un cada cas, perque en molts d’ells l’home no es pas el més culpable de les greus situcions a que arriben les parelles, avans de produir-se el fatal desenllaç.
Conec cassos esfareidors, que el home se li han de girar per força les neurones. Quand es trobe sol, al mitg de carrer, sense quasi sóu, amb ordre de allunyament, sense poder veure ni parlar amb els seus fills que potser ocupen un pis herdat del seus pares......
L’home que se sent traït, en les seus aspectes mes intims, i que es veu
despreciat i rebutjat sense haber fet rès més que treballar per la familia. ....Res pot justificar una mort, Peró s’ha de tenir el cervell molt ben amoblat, per aguantar aquestos atropellaments, i que hi són tots ho sabem.
He exposat algún cas que ens dòne idea de lo que també es veritat. L’inrevès de la mayoria, d’acord, peró existeix. De cap manera voldria que s’hem mal interpretés, i que ningú es pensés que vaig a favor dels violents. No és pas la meva intenció. Perqué també hi ha violentes,i provocadores, es un fet, que no es por negar.
dimarts, 23 de novembre del 2010
L'ESPERANÇA, L'ESPOIR, LA ESPERANZA
Es ésta una palabra que tenemos que tener en cuenta siempre. Este es el tema que debatimos en la classe de francés del último lunes entre la profesora i sus discípulas-os.
Salieron infinidad de pròs y contras, de argumentos muy pensados y otros sin fundamento, de escépticos y de mas sensibles com el tema. Un auténtico forum en el que todos debatimos, acaloradamente, y en le que se mojaron todos y todas.
Al final aceptaron las tesis de los más debilles entre los que me encontraba. Es una palabra magistral, sin la cual no es posible vivir.
empezamos por los temas más candentes y de actualidad.
La Crisis: Estan las cosas tan delicadas, que ha llegado el momento de confiar y esperar trabajando que todo se vuelva a redireccionar. Con convencimiento y fé.
La juventud: También las cosas andan revueltas, los educadores, sin interés, porqué ven que sus esfuerzos no se toman en serio, que han pasado a ser unos segundones en la clase, y han tomado la dirección los padres. Inaudito!
La família: Tambien espinoso y difícil. es un tema que sin esperanza, se hunde el mundo cuando hay una separación con hijos.
Los enfemos, todos: si sufren lesiones incurables, si són terminales, no podrian resistir sus sufrimentos si no tuvieran la esperanza de tener la fuerza necesaria, para poderlos resistir, con o sin medicamentos.
Se trate de lo que se trate tener esperanza, es fundamental, aunque tengamos que seguir trabajando y sufriendo las injusticias sociales. Por encima de nosotros, creyentes, ateos, agnósticos, siempre estará:
LA ESPERANZA.
Salieron infinidad de pròs y contras, de argumentos muy pensados y otros sin fundamento, de escépticos y de mas sensibles com el tema. Un auténtico forum en el que todos debatimos, acaloradamente, y en le que se mojaron todos y todas.
Al final aceptaron las tesis de los más debilles entre los que me encontraba. Es una palabra magistral, sin la cual no es posible vivir.
empezamos por los temas más candentes y de actualidad.
La Crisis: Estan las cosas tan delicadas, que ha llegado el momento de confiar y esperar trabajando que todo se vuelva a redireccionar. Con convencimiento y fé.
La juventud: También las cosas andan revueltas, los educadores, sin interés, porqué ven que sus esfuerzos no se toman en serio, que han pasado a ser unos segundones en la clase, y han tomado la dirección los padres. Inaudito!
La família: Tambien espinoso y difícil. es un tema que sin esperanza, se hunde el mundo cuando hay una separación con hijos.
Los enfemos, todos: si sufren lesiones incurables, si són terminales, no podrian resistir sus sufrimentos si no tuvieran la esperanza de tener la fuerza necesaria, para poderlos resistir, con o sin medicamentos.
Se trate de lo que se trate tener esperanza, es fundamental, aunque tengamos que seguir trabajando y sufriendo las injusticias sociales. Por encima de nosotros, creyentes, ateos, agnósticos, siempre estará:
LA ESPERANZA.
dilluns, 22 de novembre del 2010
A PROPÒSIT DE LES ELECCIONS CATALANES
Ya fa dies que els partits polítics estan escalfan motors, por la gran cursa del dia 28 de Novembre. Una cursa en la que tot si val: mentides , promesses falses, desqualificacións personals. aceptar favors a interessos impagables, i altíssims.... La cuestió sempre es la mateixa: Veure qui es pot seure, al la poltrona del Govern de Catalunya.
Propaganda? tota i més. Mitings? un a cada recó, a cada poliesportíu, a cada teatre, perque aixó sí, enguany tenim més pretedents que mai. Que jo sàpiga , hi ha al menys 7 partits amb propostes diferents. Per triar i remenar, com a les rebaixes. Quí en done més?
El que fa riure de debò, es que la gent, que no es tonta sap que les coses están molt malament, i entri el que entri a manar, ho té molt difìcil, per arranjar, la actual crisi, i rehedresar les polítiques socials, si no hi ha un duro enlloc. Està tot tan desmadrat que encara que hi posin voluntat y ganes, no se’n poden sortir de cap manera. Sinò temps al temps....
Peró una cosa es certa: hem d’anar a votar! (¿...?)
Propaganda? tota i més. Mitings? un a cada recó, a cada poliesportíu, a cada teatre, perque aixó sí, enguany tenim més pretedents que mai. Que jo sàpiga , hi ha al menys 7 partits amb propostes diferents. Per triar i remenar, com a les rebaixes. Quí en done més?
El que fa riure de debò, es que la gent, que no es tonta sap que les coses están molt malament, i entri el que entri a manar, ho té molt difìcil, per arranjar, la actual crisi, i rehedresar les polítiques socials, si no hi ha un duro enlloc. Està tot tan desmadrat que encara que hi posin voluntat y ganes, no se’n poden sortir de cap manera. Sinò temps al temps....
Peró una cosa es certa: hem d’anar a votar! (¿...?)
dissabte, 20 de novembre del 2010
DESPRÈS DE UN LLARG VIATGE
Sempre passe, que desprès d’haver fet el viatge que somiabes, et quede per dintre, una mena de remordiment per haver deixat la família, el els compromisos, i fiena per fer, i també per haver gastat més del compte. Que sempre passe així. No sé com és, però no ho pots evitar. Si ho has passat bé o dones tot per ben empleat, però si hi ha quelcom que t’ha amargat el recorregut, llavors la cosa canvíe.
Endressar tots els paquets, veure que haguis comprat un regalet adient per cadascú. Desfer maletes i bosses, rentar i planxar la roba, i que tot torni a ser al seu lloc, es complicat i laboriòs. S’ha de ser valent, organitzat, i si pot ser tindre una mica d’ajud, no va malament. A més a més, trobes les plantes mitg mortes, que cal possar a la UCI sense esperar ni un minut, i mentres fas totes aquestes tasques el telèfon no pare.
Es de’agraïr que els parents, amics, veïns, i d’altres vulguin assabentar-se de com ha anat tot. I ho valoro. Per aixó es té que organitzar trobades, per explicar les noves experiencies, fer comparatives, veure fotos, etc. etc.
Total, que anar de vacances, es una moguda gran i que comporte molta feina i gasto. Tot i els inconvenients us ho recomano vivament.
Endressar tots els paquets, veure que haguis comprat un regalet adient per cadascú. Desfer maletes i bosses, rentar i planxar la roba, i que tot torni a ser al seu lloc, es complicat i laboriòs. S’ha de ser valent, organitzat, i si pot ser tindre una mica d’ajud, no va malament. A més a més, trobes les plantes mitg mortes, que cal possar a la UCI sense esperar ni un minut, i mentres fas totes aquestes tasques el telèfon no pare.
Es de’agraïr que els parents, amics, veïns, i d’altres vulguin assabentar-se de com ha anat tot. I ho valoro. Per aixó es té que organitzar trobades, per explicar les noves experiencies, fer comparatives, veure fotos, etc. etc.
Total, que anar de vacances, es una moguda gran i que comporte molta feina i gasto. Tot i els inconvenients us ho recomano vivament.
divendres, 19 de novembre del 2010
L'ARRIBADA
Amics i amigues del blog.
Ja soc aquí !!!!!!
Acabo de obrir l’ordinador, i encara no he llegit a ningú. Espero posar-me al dia ben aviat, i tornar a escriure les meves parrafades. M’ho he passat molt bé, he descansat, he desconetat, i m’he he divertit.
Fins ben aviat!!!
Ja soc aquí !!!!!!
Acabo de obrir l’ordinador, i encara no he llegit a ningú. Espero posar-me al dia ben aviat, i tornar a escriure les meves parrafades. M’ho he passat molt bé, he descansat, he desconetat, i m’he he divertit.
Fins ben aviat!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)