LA DIADA

La meva inteció al començar aquestos escrits, ere no parlar mai de políitica i així ha estat. no he fet gaires referencies a la vida pública escepte en molt contades ocasións, com per ejemple avui mateix.
S’ha dit tantes coses en vers al “nostre” 11 de Setembre! que no hi pot haver res de nou que no hagi estat tractat desde totes les perspectives posibles. Tenim molts bons pensadors, bones plomes i bons mitjans per difonde-les.
Però ves, jo també vull dir-hi la meva. No es imporotant i encara que no la llegeixi ningú, em quedaré tranquil-la un cop ho hagi desenbutxat.
Penso que tot i no tenir estat, i seguir pràcticamet axafats per les forces dels regims de torn, pese als nostres insignes politiquets, també del color que siguin, o fasin malament o pitjor, no n’hi ha per més que treure’s el barret devant d’aquest colectíu, que s’entusoneix en fer que, d’aquestes despulles del que en diem “nació”, en surti quelcom més. I en surt sobretot una consciencia de catalanitat forta i mes gran que mai. Es per sentir-se orgullòs, de pertanyer a aquest poble, que a peser de tos els entrebancs, de totes les diferencies existentes entre els defensors d’aquest, diguem millor, país, la gent s’aplega per commemorar una derrota històrica, i ho fà amb respecte, amb sentiment, amb serenitat, i amb totes les ganes de que algùn dia tornarem a ser, el poble victoriòs, que se sent segur i respectat per tots les seus veïns.

SETEMBRE

No tot son problemes, quand arribe la tardor. (En contraposició del que vaig escriure ahir).
Aquesta es una estacío, molt agraïda per el que fà al mediambient. Es el temps de la verema, de la fruita madura i de les fulles daurades, i de les primeres fresquetes que tan s’agraeixen. Els dies encara son llargs, i permeten fer moltes activitats al aire lluiire, la temperatura de l’aigua del mar per ejemple és ara quand es més agradable, quasi tébia.
Comencen a sortir els primers bolets. Quina passada anar a buscar bolets! ...i trobar-ne!!!
Cal fer les confitures i melmelades de mores, de codony. de tomquets verds....Garrapin-yar les ametlles, i sobretot d’anar a escoltar la brama dels isarts. La bellesa del bosc es tan important, que es motíu d’inspiracicó, de molts dels poetes i literats.
Un altre capìtol es anar de botigues, veure les primeres novetas, i fer les primeres compres de la roba que necesitarem per l’hvern, Sense oblidar de reposar al llit una flasadeta, i recuperar les nits plàcides i poder dormir d’una tirada. Sense calor, mosquits o sorolls.
Un altre factor molt agradable d’aquest dies es el retrobament amb els amics habituals i els parents. Les llargues vesprades mirant les fotos de les vacances, i l’intercanvi d’impresions al voltarnt d’una taula....
En fí com diríe algú ja molt vell... “No hay bien que por mal no venga”

COMENÇAMENT DE CURS

Quand tot es a punt. preparat i disposat, (piscologicament també accepat), per tornar a començar la rutina da cada curs, osigui les cues, els embussos de transit, els dies curts, i els plugims de tardor. Quand inclós ja trobem normal i natural les consabudes protestes dels traballadors d’aquesta o l’altra empresa... i les manisfestacions de tots tipus, aquest any pinten molt més negres encara.
S’ha de ser optimista, però es que aquest hivern pot ser molt magre i llarg eh? Llarg de solemnitat. Es farà molt i molt pesat, vull dir.
Un atur que no pare de creixer, i la borsa no pare de baixar, i per rematar tenim el tema de la Grip Nova.(per cert, segons semble, un motiu afegit per distreure al personal de coses mes series)
Els nous assentaments jueus, en terreny palestí, contravenint els consells dels seus al-liats, la deballada de Obama en totes les enquestes del país, per la reforma de la Seguretat Social, i per la revifada de la guerra al Afganistan. Passant també per les genialiltats de Sarkosy o Chavez, els discursos enganyosos de Zapatero... Un menú poc atractíu, en el que no cal descartar, alguna desgracia mediambiental i humana. Mare de Déu! I el començament del curs escolar, que es cosa de nens, es converteix en les temps actuals en tota una amenaça per la salud i a la convivencia internacional

ELS POBLETS ABANDONATS DE LA NOGUERA (LLEIDA)

El nom del poblet, no el recordo. El vam veure i em va impresionar l'inmens silenci, la quietud i la seva bellesa incomprensiblement abandonada. Per un moment penso amb els seus antics moradors, gent que atreta per una lluentor inexistent d’altres terres, o per seguir la moda imperant en molts moments de la història del nostre país, ho deixe tot en busca de noves oportunitats, en busca d’una vida més còmoda, però que en realitat es només una falsa impresió. Quantes persones s’han equivocat al deixar les terretes dels avantpassats. i s'ha encadenat a una cinta transportadora de qualsevol fàbrica. I potser malviuen en un bloc de pisos, encongits i anònims en mig del asfalt. Les poques portes que queden denpeus, tan fermes, tan personals i fortes, son tancades, ara despullades per vàdalsl que s’emporten els picaportes, els números de l’any que figuraven als llindars, picats a pedra i les herbes van creixent a la entrada. Ningú els prive de florir ni de fer llavors. També el carrers ombrivols amb seients per les reunions veinals dels capvespres d’estíu, tan animats antigament. i que han escoltat tantes xerrades, ara queden muts i sords, i ni tan sols els quede el resò del jocs de la canalla.

Organitzar àlbums de fotos

Organitzar àlbums de fotos
Organitzar records de tota la vida en petits llibres, es per a mí un passatemps ideal. Em complàu mirar i remirar, les velles imatges de quand erem joves, de quand els fills eren petits, com es van fent grans, sense adonarnos-en. Reviure els casoris i avans els prometatges d’alguns i desprès l‘arribada dels nets, i com any rere any van creixent com havien fet avans el seus pares. Tot explicat i comprimit en cuaderns que són com histories o novel-les viscudes en primera persona. T’adones igualment que ja no surten a les reunions familiars els que hi van figurar un munt d’anys, i ara jà no els hi tenim. I que dir d'ùn mateix. La cara i el somrís es van modificant poquet a poquet tornant-se sobris i els ulls més apagats, menys víus i brillants tot i que ho vols disimul-lar amb el maquillatge... Es LA VIDA !!!!
No si pot fer rès. Els dies van passant depresa, les vides de les persones volent, els problemes sempre es resolen d’una manera o altra; però els albums, testimonis de totes les bones estones, queden, encara que sigui dalt les golfes i plens de pols. Però un dia algù els obrirà i endivinarà històries potser veritables dels seus avantpassats. Películes de paper sepia que els temps haurà mig esborrat. Històries de silencis, d’amor fratern, d’il-lusions de joventud, de desenganys, de dolors i plors a flor de pell.

Els comiats

Els comiats
Són per arribar els convidats per passar uns dies a casa. Si es que l’arribada d’una filla i la seva familia que viuen a l’extranger, es poden considerar convidats. Millor diguem que estem preparats per acullir a casa seva la nostra filla i très allegats més: el seu marit i dues filles.
Al-legria sense mida, tots gaudim molt de la trobada, perque els demés fills que també viuen a les seves cases, (aprop d’aquí, però), també fan cap a la casa pairal, i finalment ens ajunten 14 persones quasi cada dia. Bons dinars, bons sopars, i molt bones estones, incloses les que passem a la piscina o fen fotos, que es le meva afició preferida.
Es passen els dies ràpidament, i jà som al dia de la partida. Semble que no pugui ser, pero és. El matí es diferent, la calor afluixa bastant i tot es brugit de maletes amunt i avall. Cal calcular moltbé per encarbir-ho tot. Perque sempre hi ha més coses de les que estaven previstes.
Comencen a arribar la resta dels germans, pel comiat, i la casa quede com si hagués passat un tornado. Aquest punt m’amoïne una mica, i tot i que sé que amb molta bayeta i temps, les coses tornarán a lluir, mentre dure el trasvals, no puc més que possar-hi cara de circumstancies.
Penso que val la pena; veure la familia junta i sobretot feliç d’estar unida, per uns pares es motíu de gran satisfacciò, i ho celebrem com cal.
Ara bé, una vegada passades i controlades totes les emocions, i tot han tornat a la normalitat, es a dir tots són sans i estalvis a le seves llars, i la casa es buida, també entre una pau i una tranquilitat, dignes de ser viscudes. La solitud també es quelcom agradable, i que s’enyora quand manque.
Sempre quede el record, les fotos, i la promesa de un nou reencontre no molt llunyà.....

Canallades