A PROPÒSIT DE LA LLEVANTADA

Es parle tan de la tardor, del fred i de la fresqueta que fa pels matins, que jó estic mes contenta que unes pascues. No imagino rès mes aborrit que el temps sempre sigui igual. Ni molt fred ni molta calor: a 0 graus.
Dec ser com una mena del home del temps que quan veu que es presenten canvis, i les isobares comencen a retortilligar-se i a moure’s com les serps, es freguen les mans, perque per a ells aixó es el millor del ofici. Disfruten.
Doncs a mí em passa una mica el meteix.
M’agraden les tempestes, i si hi ha trons i llamps millor. Gaudeixo del fred de l’hivern que em fa arrauilir al voltan del foc, i puc acompanyar-me d’una manteta de llana. També el vent es dels accidents meteorològics, el que em dona mal de cap, durant el dia perque hi ha aquella claror tan potent degut a la neteja de fa de la polució i els fums. A pesar de tot, sentir xiular les portes o alguna finestra mal tancada, m’agrade, i penso en histories fantástiques i de por. Veure la mar y les onades que peten contra les roques, es un espectacle digne de veure. I perque no parlar de la neu? l de les les pedregades tan temudes? I veure nuvols negres al horitzò? No voldria que ningú prengués mal, ni voldria riuades, ni esllavissades, ni allaùs, que son fenòmens que sempre porten la desgracia implícita.
Ara, un canvi de temps soptat i sorrollòs: m’encanta.

LA MELANGÍA DE LA TARDOR

Potser la tendressa, espai de claror,
on sense cap pressa hi neixi l’amor?.

Potser el miratge d’un somni que passa,
sense fer-li estada per seguir el viatge?.

Potser un recó de dolça harmonia,
sense més resó ni contrapartida?

Pot ser com oaasi, al mitg del desert,
que d’arid espai faci, jardí de viu color vert?.

Potser la tendressa, refugi i consol,
de qui a la vellesa se sent trist i sol?

Fem de la agudesa, tendre sentiment,
del que veu la bellesa de tota la gent
tan i fà si es lletja, com si és resplandent

ELS AEROPORTS

Amb l'increment de passatgers per tot el mon, degut a la mundalització, el turisme, i sobretot a que les noves tarifes lov-cost, que ho fan més facil, ens trobem, que tots aquestos aparcaments d'avions, tallers, y zones de transit de viatgers, s'ha hagut d'ampliar tant i tant, que ja cal que tinguis bones cames, perque aquells passadissos no s'acaben mai.
S'han emplenant de botigues de restaurants i bars, d'espais per a fumadors i no fumadors, de grans instal-lacions de toilettes, i zones d'espera.
Són les modernes catedrals. Hi va tot-hom; i pensant-ho bé crec que no hi ha cap espai public mes enorme. Per anar d'una terminal a una altra hi circulen trens llançadera sense pilot, i ja cal estar molt al cas per no despirtar-te, si vols fer cap destí.
Allí no hi rese ningú, com a les catedrals, peró, els altaveus no paren d'anunciar totes les destinacions posibles, com si fos un minaret de una mesquita imaginable, o les campanandes de toquen als grans temples Tibetans, i cristians
Son llocs confortables, encara que impersonals, on ningú parla amb ningú, i tots corren, com si anesin a apagar foc. Es fan llargues cúes, i la gent va carregada de maletes y paquets de tota mena.
Les comparacions, sempre son edioses, pero deixéu-me que en faci una de molt evident: Fa déu segles, construir una catedral costave la vida de moltes persones y dos o tres-cents anys de feina. Ara de temps no en coste tant, pero de milions i milions d'Euros, un futimé. Ara no hi treballen massa gent, però tots ho paguen ben car.

LA RANCÚNIA.

No es considerat un pecat capital, però es un tret caracterìstic i gens bó de persones resentides, amargades, i potser una mica envejoses. Diguem doncs que es una cosina gemana de la enveja, que com vaig expliar en el seu moment, es una de les pixors faltes que es puguin tenir, dites capitals per la seva impotancia en el rànquing dels pecats de quasi totes les religions.
Les persones que han incorporat al seu tarannà, volén o sense voler, aquest gran defecte, es recoden sempre dels mals moments que han passat per culpa d'algú, i que no li han sabut ni han volgut perdonar mai. Aquest sentiment, d'altra banda humà, els hi fa reviure sempre el disgust, o la enrabiada, que han sofert a la millor fa molts anys. I viure amb aquestos resentiments, perque sempre en hi ha més d'un, el torne indiviuos amagats, solitaris i infeliços.
Per cultivar les bones amistats, la bona entesa amb la família y gaudir del amor en plenitud, s'ha de desterrar un sol pensament rancuniòs.

AUSTRIA

ME VOY A VIENA!!!! Desde allí os leeré a todos. Besos1

UNES NOCES D'OR

Que són unes noces or? em preguntava l'altre dia?
 tots ho savem el que són unes noces d'or.
una festa en la que dos vellets joves,
recorden claríssimament,
el dia que van ajuntat cos i ànima por sempre.

Són dels pocs priviliegiats que hi poden arribar,
amb  el cap seré, el cor plé d'amor,
i amb molts proyectes de vida
laboral, artística i familiar.

Sòu d'admirar, estimats Dany i Gelu.
De vosaltres aprenem molt, i
sobretot ganes de continuar, per
arribar a la meteixa fita
amb els mateixos ullets enamorats.

Sóu d'admirar, per vostre caràcter.
Jove, actíu, i mai vençut ni enfonsat,
a pèsar d'haver sortejat,
problemes i maldecaps com tothom

per aixó estem aquí tots,
per fertejar com cal,
l'esdeveniment únic encara en el grup.
i per donar-vos les gracies,
pel magnífic ejemple  rebut.

     QUE SIGUI PER MOLTS ANYS!!!!!!
           QUE PUGUEM FER TAN BONS REGANYS!!!!