Dir del Nadal una tempesta no es pas cert, ni de molt lluny. Però es una festivitat, que comporte unes tradidcións centenàries, que ens obliguen, (tot aixó si es vol), a cuinar de manera diiferent,i a comprar de manera més esplédida o generosa. Adornar la casa, fer que tot estigui bonic y lluen. També comporte, la asistència a uns actes determinats, y puntuals. Tot plegat, si es volen seguir totes les tradicións, hi ha feina. Els pesebres vivents; els pastorets; els concerts de Nadal, i el continuu anar i venir de les cases, del parents més pròxims. i desprès prepara-se per a rebre’els a ells.
Són doncs un dies diferents. Que es viuen amb joia, o amb més nostalgia que un altra cosa,
Hi ha, però moltes persones que no el hi agradan aquestes festes i no solament, no els hi agraden, es que les odien, no les poden veure. S’ho mirem d’un altre costat, des de una óptica difrent, mes realista i més pagana.
Jo dono pasada a tot. i penso que les opinions son molt respectables, y que, cada persona te el dret de triar i tría sense impediments de cap clase.
Sigui com sigui, ara un petit respir i “san-tornemi” , un plat fort amb una carrega religosa menys acusada que la dels primers dies de les vacances, es la del diumenge vinent. Es al gran nit del noctàbuls, dels balladors, i la nit de la dibauxa per excelencia, que juntament amb la Revetlla de Sant Joan, s’emporten al palma de les nits mes esperades, per la gent jove, i de la que no ho es tan.
Per enfilar com cal al llarga nit, ya es comença per un bon sopar, en el que no hi poden mancar, tots el simbols de les frivolitats: espantasogres, confettis, tratjos de nit, roba interior de color vermell, sense oblidar-se de un bon billeter plé d’Euros. Sense aquest requisit, també es pot passar, peró pel cap baix tot-hom fa mes despesa de la necesària. ya sigui en roba perfums y pentinats fantasiosos.
I sense adonar-nos’en, s’haurà passat tot. Nadal Cap d’Any, i Reis.
El obrers estarán més relaxats, els profesionasl lliures, com els metges els dentistes o advocads, mes cansats, els nens encara il-lusionats, i les mestreses de casa, es recodaram, dels Nadals segurament perque, els diners no els arribarán,a final de més. I es que tot a la vida no es pot tenir!!!. Com diríe la meua mare: el vi a la bota y la dona borratxa.. no pot ésser pas.
