divendres, 28 de desembre del 2012

ANAR AL CINEMA AMB LES AMIGUES

Imatge emprada a Internet
Per fi, poder anar al cine!!!

Van ser molts anys  de la meua  vida els que no vaig poder anar al cine. Y des de petita m’havia agradat sempre.  Per a mi era  un lloc i un moment on podia evadir-me i somiar en colors. I em feia molta falta. Aquells moments, a principis dels anys seixanta, el país encara estava immers en al foscor de la postguerra, i començaven a arribar-nos pelicules americanes, i musicals que eren una meravella. Recordo per exemple Lilí, Cantando bajo la lluvia, i un llarg eccétera, de títols y de actors. per no citar els Westerns, també antològics. Anaren passant els anys, i al meu marit era tot el contrari de jo. A ell, no l’hi agradava ni li agrade encara, anar al cine. però heus ací que a tots el galls els arribe el seu Sant Martí. Y a mi també em va arribar el moment de poder fer allò que mes preferia. Anar a l’òpera, anar al cinema amb les amigues, i d’altres coses que ara no venen al cas.
Tot ha canviat moltíssim, en el nostre entorn, i el cinema tampoc s’ha pogut lliurar de la moguda.  Aquelles sales grans y pseudo-luxoses, que teníem als anys setanta, s’han fos. S’han diluït en espais més petits mes íntims, per poder donar cabuda a més películes, que es canviaven més sovint degut al aument de les produccions, a nivell mundial. També s’ha guanyat i molt en qualitat i varietat de temes. Les películes de casa nostra tans menyspreades als anys de la meua primera joventut, han deixat de ser "espanyolades", per esdevenir un cinema seriòs y de qualitat. Es pot competir amb qualsevol festival d'arreu del món, sense fer el ridìcul, I es molt d’agraïr.
Ara de manera regular, quasi tinc totes les tardes lliures, y anar al cine amb les amigues es un gust que he trobat, desprès de cercar-lo tota una vida, i que em complau  tant, potser per tot el que l’havia estalviat. La xerradeta desprès de la peli, a la grangeta de la cantonada, i el petit debat, que ens ocupe una estoneta, es quelcom, agradable y tonificador. Y un cop a la semana, no fa mal ni a la butxaca.

9 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.
Doncs si es gratifican anr el Cine i si vas amb les amigues al sortir podeu fer la xarradeta.
A mi m´agrada anar al Cine, més que veurer videos a casa, perque a casa quan no m´aixeco per una cosa es per una altre i allá hi estic ben arranpentigada.
¡FELIZ ANY NOU!
Un petó, Montserrat Ll.

Montserrat Sala ha dit...

Tens mes raò que un ssnt Montserrat.
Gracieos per comentar, i jo també et desitjo un molt bon any de salud i harmonia.
Molts i molts petons per tota la mainada.

mariajesusparadela ha dit...

Yo también te deseo un feliz año nuevo.
Y también me gustan el cine y los amigos

Mos ha dit...

Hola Montserrat, aunque no hablo catalán he entendido perfectamente este texto tuyo.
Tengo que decir que el cine es una de mis pasiones más fuertes. Tengo cantidad de películas que me han hecho vivir las escenas y sentir la emoción de sus historias.
Ir al cine es una actividad cultural maravillosa y ahora los cines tienen una diversidad de películas para elegir.
Me alegra saber que vas al cine, charláis de ello y pasáis una velada estupenda entre amigos.
Mañana mi chica y yo iremos a ver LOS MISERABLES la versión cinematográfica del musical que tanto ha triunfado en Broadway. Dicen los críticos que es soberbia.

Un abrazo de Mos desde la orilla de las palabras.

Myriam ha dit...

Haces muy bien en ir al cine con tus amigas, si a tu marido no le gusta. Supongo que a él también le gusta hacer algo con sus amigos, por su lado. O solo.

Te deseo a ti y a toda tu familia, Montserrat, muy Felices Fiestas y que el 2013 les traiga muchas alegrías y salud.

Besos

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mariajesús. Me alegro que coincidamos en estas cosas también.

Gracias por venir a decírmelo y por si no lo he hecho antes. Te deses un 2013 lleno de sorpresas, de buenas vibraciones, y de excelente salud.
Lo de la prosperidad, mucho me temo que tendremos que dejarlo para más adelante.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Pues Mos; por ser que no hablas catalán, lo has entendido, todo enterito y a la perfección. Te felicito amigo.
Sí, el cine me apasiona, y como a ti, me ha hecho vivir, muchas horas felices. Con él he soñado he aprendido he sufrido y he gozado.
Pero el cine es el cine, y como decía una vecina mía muy aficionada me sienta mejor una película que un calmante. Así que me voy al cine.(jajaja)

Te doy las gracias por tu amable comentario y seguro que iré a tu orilla, dentro de un rato, espero.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Myriam: Muchas cosas buenas es también mi deseo para ti y familia. ademas de mucha salud y muy buen humor.
Te comento que a mi marido, le gusta y disfruta mucho mas recomponiendo motos antigüas y estar en su taller, qeu ir al cine.
También prefiere el futbol. Es seguidor del Barça, que en estos momentos, pasa por un período de sorprendente efectividad e inspiración.
Gracias por tu comentario, y hasta el próximo año.

Anònim ha dit...

Wonderful blog! I found it while surfing around on Yahoo
News. Do you have any tips on how to get listed in Yahoo News?
I've been trying for a while but I never seem to get there! Thank you
Here is my weblog ; vidacup products