dissabte, 2 de juliol del 2011

ESCRIURE A MA SI, PERO...

Però a l'ordinador potser que no l'hi donem tota al culpa, del perque no escribim mes a mà. No la té. Les relacions personals, ja no són les que eren, ni de bon tròs. Tots anem molt estressats, de vegades per puguer arribar a tot, es fan moltes hores o d'altres treballs del anomenats sutmergits. I si les coses van cada cop mes malament, en aquest cas, no es tenen ganes de escriure ni a mà ni amb ordinador. I desafortunadament, arriben a moltes llars els problemes econòmics i també de salud.
He pensat tot el contrari. I ho he dit mes de una vegada: L'ordinador a mí particularment, m'a fet pendre, de nou, el gust per la correspondència, que ja l'havía deixat feie molt temps, i quan fer cuatre ratlles es tarde tan poc, doncs hi ha molta mes comunicació, que avans. I s'escriu molt més.
Es en aquest punt que penses que serie molt millor reempendre les velles costums, i poc a poc vas valorant el mes adient i sense adornar-t'en, veus que la gracia de tota relació epistolar, te gust de paper, i ademés es tangible, la pots mirar, la pots acariciar i besar, Es una altre món,es més delicat, més intim, es la esencia de una relació amorosa o filial.
No podem oblidar que si hem arribat al climax mes desitjat, ha estat per obra i gràcia del teclat tornant,- a mí segur- a fer-nos practicar un costum tan maco i tan antic com són les relacions epistolars. Només cal veure la cantitat de llibres que es publiquen encara, i que a través de les cartes ens descubrixen les amistat molt interessants de Sartre i Beauboir, de Franz List i la comtessa Marie d'Agoult per citar- ne algunes. o el festeig del Tzar i la Tzarina, de Russia traspùen art, regalent bon gust, i repiren intelectualitat pels quatre costats.

8 comentaris:

Encarna Gómez ha dit...

És cert, que l'ordinador et torna a fer una comunicació escrita que estava passant a ser telefònica en molts casos però també, és veritat, almenys en el meu cas, que com ara et comuniques més sovint els mails són més puntuals i freds. Les cartes com trigaven més en escriure-les, enviar-les, rebre-les i contestar-les, els seus continguts tenien més romanticisme, enyorança i estimació.

mariajesusparadela ha dit...

Yo, ya te lo he dicho, sigo escribiendo y recibiendo cartas.
(claro que nunca pasarán a la historia)

Montserrat Sala ha dit...

encarna: Estem al cap del carrer. Jo dic que gracies a internet, torno a escriure cartes de les de sempre, y torno a esperar el carter. Una pasada!!!
Gracies per visitar-me comentar, guapa!!!



MªJesús: Sera el caso, de la gente qeu te escribe, i recibe tus cartas a mano... y así, el uno por el otro, tu por cortesia, también les escribes a mano. Además una profesora que se precie, tiene simpre a mano: papel, sobre, sellos. y lo que haga falta. Muchos besos.

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Estimada Montserrat, passi per al meu blog a recullir el meu prermi pel fet de ja tenir 60 anys.
Amb tendressa
Sor.cecilia

Moli, Berto, Gumi y Cía. ha dit...

A nosotros no nos hables de escribir, porfa. Pero el móvil, ah, eso sí que nos hace flipar. Guau, aunque sea suavecito, se escucha al otro lado del planeta, estés donde estés. Y como es lenguaje universal no sigue normas de estilo ni de ortografía, no hay profes que te señalen faltas, en fin, que el móvil es una gozada.
A MA sí que lo hace, eso de escribir, pero es que él se lo piensa mucho, lo da vueltas y vueltas, tacha, repite, corrige… En fin, un rollo.
Nosotros lo que pensamos lo decimos sin importar quién escuche. Decimos lo que queremos, cuando y donde sea. Por eso a veces nos dicen maleducados; pero no lo somos. Los perros somos irracionales porque queremos a MA, aunque no nos sacara de paseo ni nos diera chuscos duros de pan; porque ladramos a quien no nos cae bien, o tiene malas intenciones, a quien entra en casa sin pedir permiso, a quien nos amenaza porque sí. No sabemos guardar las formas.
Y el móvil es chachi para hablar sin que te controlen ni te hagan censura previa.
En fin, chica, perdona el parrafazo, pero nos ha salido de corrido.
Ah, lo ha escrito MA al dictado, así que si hay faltas, son de él, porque nosotros hemos recitado bien despacio.

Lo dicho, guau, guau, guau

Montserrat Sala ha dit...

Germana Ceília. M'agradat, molt que també pemsi amb mí. L´hi ho agraeixo molt, pero es que no he trobat la forma de trastportar-ho.
De sequida que en sàpiga, m'he l'enduré Gracies, germana.
ESpero que al nou conve

Montserrat Sala ha dit...

segueix. No se el que ha passat, pero ha marxat tot sol. D'aixó s'en díu magnetisme personal.
L'hi deia, que confío que tingui algún aparell, i conexió a Internet. la Madre superiora quand veurà, tot el treball d'apostolat que està fent,si es que no en té, l'hi comprara.Segur!!Fins un altre dia, bona estada per l'Aragó.

Montserrat Sala ha dit...

Moli, Berto y Gumi,Os entiendo queridos chuchos. Lo vuestro es ladrar, ladrar en varios tonos u idiomas, i esto de escribir me puedo imagnar, que no os vá nada. Os doy lss gracias mas efusivas y mas cariñosas, que hayaís recibido. guau!! Guau!!
(Solo es una imitación; no os lo tomeis a mal)