diumenge, 16 de maig del 2010

UNA VERITABLE PELICULA DE GUERRA (1ªPART)

Tot el que escriuré, m’ho ha explicat la gent més gran de la familia i el mateix portagonista, tot que no li ere grat recordar-ho, i no en volie parlar mai.
L’home, ara desaparegut, que ere Guardia de Assalt, durant la guerra civil, va decidir fugir cap a França, avans d’acabar el conflicte perque ja es veie venir que anirien mal dades.
Tenie tanta por que va caminar i caminar dies i setmanes, sempre fugint a camp traves i per la nit.S’alimentave d’algun ocell que caçave, i dels fruits dels horts, i d’algún furt a les cases, només per menjar, perque res més li servíe. Potser alguna peça de roba, i dormir en algún paller o endurse’n alguna gallina. Mai el va veure ningú i si ho van fer tampoc ho va sapiguer, ni el van perseguir. Tot i que mitg Europa estave plagada de Camps de Concentració, convoys alemanys, ciutats ocupades, i va córrer auténtiques aventures, perque no l’agafessin, ni el veiessin. I si trobave un refugi segur, deie, si podíe quedar bastants dies. No podie parlar amb ningú ni podíe llegir el lletreros perque no conixíe la llengua, i es desorientave per aquest motiu. I el paissatge va canviar i les véus es vàren fer mes contundets. Havíe arribat a Alemanya.
Semble mentida! He vist cantitat de pelicules, que exposen cassos novelats per guionistes profesionals, peró quedarà demostrat una vegada més que la realitat supere a la ficció, amb escreix. SEGUIRÀ

14 comentaris:

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

intentar sobrevivir a las guerras implica resignarse a vivir huyendo, dejando atrás amores y recuerdos...qué terrible debe ser!..quien no lo pasa, nunca conseguirá imaginarlo.

Espero la continuación del relato.

un abrazo.

Anònim ha dit...

Las historias de la guerra, dramas personales de todos y cada uno de los seres que las han vivido y sobrevivido para contarlo.
Seguiré atentamete......

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BON DIA TOCAIA:

Quantes trifulgues i patiments va passar aquest senyor i es que les Guerres no porten rés de bó.

Ja estic esperant la continuació.

Una abraçada i que tinguis molt bon día, Montserrat

L. Gispert ha dit...

Por lo que cuentas, Montserrat, su odisea, plagada de riesgos, es digna de plasmarla en una pelicula. Y tanto.

A la espera de su continuación, te saluda,

Luis.

Angel Corrochano ha dit...

Esta historia promete y como bien dices, la realidad supera siempre a la ficción. Cuantas historias tremendas de aquel lamentable suceso ... y tantas heridas por cerrar y dignidad y justicia por devolver.

un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Noegeminis: Harás bien en seguir el relato. Te sorprenderá. Gracias amiga por tua amables palabras y por leerme, a pesar de los pesares.

Montserrat Sala ha dit...

Les guerres no solament no porten res de bó, sinó que porten una desgracia radere l'atra. Som afortunats de no haber-ne viscut cap.
Gracies tocaia!

Montserrat Sala ha dit...

Querido Luis. Tu que conoces bien los montes, habrás visto agujeros, cuevas, y demás sitios en los que se puede esconder un hombre. Por lo visto este fugitivo durmió muchas veces en lo trigales en verano. todo el dia i salía de noche. Una gran aventura que se podría explicar perfectamente en una película.
gracias por comentar, y salud!

Montserrat Sala ha dit...

Angel, no te la pierdas. Te va a gustar, ya lo verás.
Si pensamos en eta horrible guerra, no es esta la única historia de padecientos, que se puede nerrar. Todas las familias pasaron por sutuaciones
extremas, i con bajas muy sensibles, que es lo peor.
Gracias amigo por visitarme.

Montserrat Sala ha dit...

Anna Ricard: cada família, va tindre que soportar, fets inimaginables i molt desgraciats. Ara una cop passats els anys es molt fàcil, de dir y de pensar. Pero els que s'hi van trobar, van patir de debò.
Gracies Anna Jorbba, m'agradat la teva visita.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Esperaremos el siguiente capitulo, es verdad amiga a veces la realidad supera a todo, en aquella época, dura (según nos cuentan) y trágica, tenían que andar con cuidado y alejarse cuanto más mejor, ¿pero dices que llego hasta Alemania? Pues se metió el solo en la boca del lobo. Suspense ¿cuando sigue? Esto esta interesante y más si es realidad.
Un abrazo

jg riobò ha dit...

La guerra es expresión de la maldad de este mundo.

Montserrat Sala ha dit...

Hogorca, yo a mi tio le conocí cuando tenia 5 o 6 años, hasta su muerte. El no queria hablar nunca de este tema, al igual que mi padre, i mas tarde mi suegro. Nadie hablaba de la guerra i nacimos bien entrada la postguerra i ya era todo muy duro, con que cuanta tú antes. A mí me hubiera gustado saber, como pasaba los grandes rios, por ejemplo, Pero nunca supe muchos mas detalles. Hay otra duda razonable. A lo mejor no llegó hasta Alemania, porque podia creerse que habia llegado por lo que oia hablar, pero es que el norte de Francia estaba ocupado por los nacis. Ses como sea, una hazaña enorme i no viene a cueno si fueron 100 Kilómetros mas arriba o mas abajo. Saludos cariñosos.

Montserrat Sala ha dit...

J.G.: La expresión mas cruel de la maldad humana.
No tengo la menor duda, más si és civil.
Tu comentario y tus fotos no me fallan nunca. Gracias por todo