dilluns, 21 de febrer del 2011

SEMPRE LA TRANQUIL-LITAT



Si et vols avorrir, si has de menester una dosi de pau i tranquil-litat, per consell médic o per que t'apeteix fugir del soroll, o bé necesitis retrobar-te amb tu mateix, i meditar i gaudir de la natura; només i ha un lloc òn es pugin donar tots aquests condicionaments: Un refigi, una sencilla caseta o un petit hotel. Peró sobre tot, que sigui a la montanya.
Tan hi fà que sigui als Pirineus, a la Sierra de Gredos, o de Albarracín. Només es necesari allunyar-se dels nuclis massa poblats, o de moda. Osigui allà on s'esquíe, o es fà sky de fons, perqué allà ja s'haurán instalades botigues, restaurants, locals de nit per fer la après-ky etc., i tot el chivarri consequent. Aquí no s'hi val. Hi trobaràs la mateixa gent de la capital corrent amunt i avall per anar a fer cua al resturant, a fer cua als remontadors, i  finalment per tornar a fer cua a la carretera, de camí cap a casa. Cansats com a rucs, i sense saver ni si han vist arbres florits, i si el voral de la carretera, ja hi havie flors o si els camps eren verds o grisos. Tornen mes atabalats del que han marxat, i els hi cal mitja setmana per refer-se i centrar-se.
SI ets afortunat i diposes del privilegi de triar el temps de la parada, millor entre setmana. Ho recomanano a tot-hom. Es una desintoxicació que millore l'estat fisic, animic, i que pose a lloc tots els proyectes de convivencia, i armonitze el conjunt dels pensaments.

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Desitjo estiguis be.

Estic d´acord amb tu.

La tranquilitat d´un pñble de montanya renova les ewnergies i omple de Pau interior.

Una abraçada, Montserrat

Jota Ele ha dit...

¡Ja, ja, ja, ja!

Tienes toda la razón, Montserrat.

De hecho, hace ya muchos años que no salgo de viaje en fin de semana, salvo escasísimas excepciones. No me entra en la cabeza que, después de una estresante semana de trabajo, alguien, en su sano juicio, se ponga en carretera con unos atascos impresionantes, corra durante el fin de semana por todas partes, para volver el domingo con el mismo atasco de la salida y, además, hecho trizas de cansancio.

Afortunadamente, vivo en las afueras de Madrid y gozo de una tranquilidad envidiable. Si acaso, salimos a comer fuera, pero cerquita de casa.

Un abrazo.