dimarts, 15 de febrer del 2011

DELS AMORS PERDUTS



Que s’en han fet de les il-lusions?
On sòn aquells somnis de joventud?
Perque m’han deixat a la vora del riu?
El riu que baixa, esmolant pedres,
arrancant llavors i herbes del voral?

Perque, quand hi penso,
em tremola l’ànima, i una llàgrima,
inoportuna i melangiosa, que
vese els meus ulls, en un plor incontingut,
cau sobre l’aigua dolçament,

Perque el riu també s’endú la sorra,
el rui que ara ja no es net.
que prend les deixales del seu camí,
i les porte amb el sèu cabdal,
arrossegant-les cap al mar.

I també els meus plors....

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Tan la poesía com la fotografía son magnífiques.

El riu del temps tot s´ho emporta.

Reb una abraçada, Montserrat

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

¡¡¡¡Magnifico!!!! Simplemente eso.
Besos poeta