dimarts, 22 de febrer de 2011

LA PRIMERA CLASSE D'ESCRIPTURA




Ja s’ha produit. No m’ha desabut gens. En una casa catalogada ara convertida en centre civic, molt ben restaurada y preparada per tal efecte, amb sales grans i lluminoses, amb tots els seveis nous y lluents, m’ha semblat una marc idoni per inspirar-se, escoltar y pendre notes. La persona que porte la batuta del curset, una sudamericana, de uns quaranta i tans anys molt sensible, educada, que mire als ulls dels seus interlocutors, i que parle amb veu molt baixa i melodiosa, convide a la reflexió i al anàlisi.
Les demés companyes, han fet molt bons treballs i jó com era novata he fet el que he pogut. Contenta de la experiencia. Sempre s’aprenen coses, encara que la imaginació de cadascú sempre va per endavant.

2 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

No perdis mai la imaginació. Es la millor eina. El demes, son normes i mes normes, però el que s’amaga dins del cap de un, no es pot ensenyar.
Una abraçada
Encara no he rebut el correu.

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Maravillosa foto, maravilloso lugar. Si no se tiene imaginación, querida amiga, no haces nada, simplemente para poder: decorar tu propia casa, necesitas eso mismo, para vestir, para guisar, para todo, imaginar aquello que a veces vemos delante de nosotros, aunque en realidad nos parece soñar, es llegar a ser algo o alguien, para todo se necesita, el día que falte la vida no tendrá aliciente.
Muchos besos y abrazos

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA